Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.
Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes. Si és incompatible, hi accedireu per aquí
En Roger, un professor, agafa una raqueta de tennis i li rebenta el cap a un dels seus alumnes. Un acte tan violent esquitxarà a tothom: a la seva dona, que necessita trobar el culpable que el seu home fes una bogeria com aquesta; al seu fill, que no podrà tornar a ser el mateix; i, fins i tot, a l’Enric Massagué, el novel·lista que, com si res, fa uns mesos, va escriure la novel·la que li va donar la idea a en Roger. Ell es pensa que escriure és un acte innocent, però el món s’està tornant violent per culpa seva. O això li volen fer creure.
Crítica: Mata el teu alumne
23/06/2015
Bona arrencada però curta de girs que facin créixer la dinàmica
Un joc de miralls desacompassat, un exercici dramatúrgic que obliga a desdoblar-se. Pepo Blasco és el novel·lista egocèntric que no sap quines conseqüències poden tenir les seves novel·les i el professor que embogeix (i decideix traslladar a la vida real el que es escriu en una obra de ficció). Quim Àvila (genial a "Ricard de 3r", molt més contingut en aquest muntatge) torna a ser el jove adolescent que està aprenent a ser madur i prova de resoldre els conflictes que li planteja la vida. A vegades, amb la sensatesa; a vegades amb l'enfebridora fantasia. Ell és el fill que, potser en part, provoca el crim final o que el pot patir. Per últim, Maria Pau Pigem és la més enèrgica. Té un paper, de per sí prou excèntric i impulsiu. Vol entendre les reaccions del seu marit i s'adona que té part de la culpa del conflicte. La violència guanya. La trama domina la construcció dels personatges. Seria molt més contundent si el pes de la culpa de tots els personatges que deambulen per escena (sempre com a víctimes d'una acció provocada pel destí) forcés un gir final. Perquè en aquesta bona arrencada li falta un gir que permeti la identificació del públic amb els personatges i que facin que la intriga i la profunditat dels comportaments acabin acaparant l'atenció del públic. si no, és un plantejament de joc interessant, però que es queda curt.
