Mata el teu alumne

informació obra



Intèrprets:
Pepo Blasco
Ajudantia de direcció:
Carla Torres
Escenografia:
Anna Tantull
Vestuari:
Iztok Hrga
Producció:
Sala Flyhard, Grec 2015 Festival de Barcelona
Estrena:
Grec 2015
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  

Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes. Si és incompatible, hi accedireu per aquí

En Roger, un professor, agafa una raqueta de tennis i li rebenta el cap a un dels seus alumnes. Un acte tan violent esquitxarà a tothom: a la seva dona, que necessita trobar el culpable que el seu home fes una bogeria com aquesta; al seu fill, que no podrà tornar a ser el mateix; i, fins i tot, a l’Enric Massagué, el novel·lista que, com si res, fa uns mesos, va escriure la novel·la que li va donar la idea a en Roger. Ell es pensa que escriure és un acte innocent, però el món s’està tornant violent per culpa seva. O això li volen fer creure.

Crítica: Mata el teu alumne

25/06/2015

Culpa teva!

per Christian Machio

Entres a la Sala Flyhard, comença la funció de Mata al teu alumne i el seu autor i director no s’està per gaires prolegòmens. Anem al gra. L’acció clau de l’obra, un professor universitari de literatura mata al seu alumne amb una raqueta de tennis, ja ha tingut lloc.

Aquí el que importa és trobar el culpable. No de l’assassinat, sinó de com un pare de família de classe mitja alta pot d’un dia a l’altre esdevenir un assassí a sang freda.

En aquests casos el més fàcil és apuntar a un videojoc, una determinada sèrie de la televisió o el cinema, tant ple de violència gratuïta (i de l’altra) i tant insuportablement sanguinari que avoca a la societat a matar al veí amb una raqueta de tennis.

Però Carles Mallol apunta a un llibre. Un best-seller de vendes d’aquells que l’autor assegura no tenir un bri de contingut autobiogràfic i que, és evident, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

No quan l’assassí sembla haver seguit fil per randa les passes del protagonista de la novel·la per tal d’acabar amb la vida del seu alumne. I és en aquest punt on ens trobem quan el teló (imaginari) s’obre. Mallol comença amunt, amb la tensió en un bon punt d’arrencada per hàbilment anar pujant cada cop més. Més amunt.

Pepo Blasco interpreta al novel·lista d’èxit casat i amb un fill adolescent que rep a casa i per sorpresa la visita de la dona del professor (Maria Pau Pigem). S’ha llegit la novel·la (en diagonal) i vol sentir en boca del propi autor la confessió de culpa per tot el calvari que està patint la família, inclós el seu fill (Quim Àvila). No perdem de vista ni el fill de l'escriptor ni el fill de l'assassí.

Si al primer minut l’espectador parteix d’un posicionament clar (“Sembla obvi que l’autor d’un llibre no té cap culpa d’un assassinat comès per un dels seus lectors”) Mallol et comença a fer ballar el cap sense donar-te gaire treva. I aquesta, crec, és la clau de per què funciona aquest text. I si realment una persona és culpable del que deixa escrit? Fins a quin punt som conscient de les conseqüències del que escribim?

Diàlegs ràpids, directes i desconcertants es combinen amb una direcció polida i intel·ligent sobretot quan es tracta de fer desdoblar actors i espais. Convecció teatral pura i de la bona gràcies també, per descomptat, a un intèrprets que garanteixen una vetllada d’alt voltatge. Un bon final de temporada per a la Flyhard.


L'enllaç a Youtube no està disponible.

Trivial