Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.
Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes. Si és incompatible, hi accedireu per aquí
En Roger, un professor, agafa una raqueta de tennis i li rebenta el cap a un dels seus alumnes. Un acte tan violent esquitxarà a tothom: a la seva dona, que necessita trobar el culpable que el seu home fes una bogeria com aquesta; al seu fill, que no podrà tornar a ser el mateix; i, fins i tot, a l’Enric Massagué, el novel·lista que, com si res, fa uns mesos, va escriure la novel·la que li va donar la idea a en Roger. Ell es pensa que escriure és un acte innocent, però el món s’està tornant violent per culpa seva. O això li volen fer creure.
L'imperatiu del
títol pot portar a engany, doncs que Mata
el teu alumne no és una incitació al crim que es desenvoluparà a escena. En
la primera escena hom ja es troba de ple en la tragèdia. L'assassinat ja ha
estat comés i l'assassí confés és a la presó. Tampoc es tracta de
desvetllar-nos el com: tot estava escrit en la darrera novel·la d'Enric
Massagué, I després fot-te un tret al cap
(títol i final d'aquesta). L'obra de Carles Mallol, guardonada en la XXXVIII edició
del Premi Born de Teatre, ens situa en el bell mig de la recerca dels límits
entre la realitat i la ficció. L'Enric Massagué, un escriptor d'èxit, rep la
visita d'una dona que l'acusa d'haver alenat -amb la seva novel·la- en Roger,
el seu marit, a rebentar el cap d'un alumne amb una raqueta de tenis. Entre la
desesperació d'ella i la incomprensió d'ell s'obre un abisme. La trama és
atractiva i està ben dialogada, però allò que acaba de fer l'obra extraordinàriament
teatral és el desdoblament dels actors Pepo Blasco (Enric Massagué i Roger) i
Quim Àvila (fill d'en Massagué i d'en Roger, alternativament). No cal fer el
mateix amb la dona d'en Roger/Maria Pau Pigem, l'autèntic eix vertebrador de la
trama i motor d'aquesta. L'altre dona es defineix per la seva absència. Així es
crea un paral·lelisme entre la família del professor de literatura i la família
del novel·lista. Maria Pau Pigem construeix el seu personatge amb mesurades
dosis d'afany i desesperació. Pepo Blasco que ha perfilat amb precisió al
novel·lista egòlatra, ens sorprèn encarnant un professor discret i, més que
humil, humiliat. I Quim Àvila, que ens esglaià amb la seva interpretació a Ricard de 3r, torna a emocionar-nos amb
aquests dos joves que semblen copsar-ho tot molt millor que els seus progenitors.
Mallol que signa també la direcció, ens brinda aquesta contundent joguina teatral fent de l'economia de mitjans
una magnífica virtud.
