Medea. Thomas Noone

Dansa

informació obra


Ajudantia de direcció:
Nuria Martínez
Intèrprets:
Javier G. Arozena, Alba Barral, Jerónimo Forteza, Erik Regoli, Karolina Szymura, Eleonora Tirabassi
Composició musical:
Jim Pinchen
Il·luminació:
Peter Lundin
Producció:
Sara Esteller, Mercat de les Flors, Thomas Noone Dance
Companyia:
Thomas Noone Dance
Coreografia:
Thomas Noone (Many)
Direcció:
Thomas Noone
Sinopsi:

Dansa física en una versió actual del mite

La Medea d’Eurípides és una de les històries de traïció més dramàtiques mai escrites. En la versió del mite que recrea Thomas Noone som testimonis de l’amor i el desamor, l’admiració i el menyspreu; veiem com els personatges competeixen entre ells a través de l’ús d’una dansa rica, complexa i molt física que ofereix un contrast entre un elevat dinamisme i moments d’exquisida fragilitat i intimitat.

Els intèrprets teixeixen la seva pròpia realitat. Com a espectadors veiem les nostres debilitats en un mirall, exposades pels personatges que fereixen i són ferits. La destresa i vigor dels ballarins es potencien gràcies a una banda sonora electrònica enriquida amb influències urbanes contemporànies.

Thomas Noone és un coreògraf que imprimeix a les seves creacions un estil físic i atlètic. Treballa amb la seva pròpia companyia a Barcelona des de 2001 (resident del teatre SAT! des de 2005). També treballa com a coreògraf convidat per a companyies internacionals com ara Norrdans (Suècia), Ballet du Rhin (França), Company E (Washington) o Stopgap (Gran Bretanya).

És director artístic del festival Dansat des de 2006 i assessor de dansa de la programació regular del SAT!. Ha organitzat per al teatre activitats addicionals de caràcter internacional (Grec, Aerowaves) i la setmana de la dansa integrada des de 2009. L’any 2011 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona.

Premis de la Crítica 2015. Premi a espectacle de dansa


Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Medea. Thomas Noone

10/02/2015

Medea des de la distància

per Jordi Sora i Domenjó

La companyia Thomas Noone Dance ha estrenat al Mercat de les Flors una versió audaç de laMedea d’Eurípides. Lluny de traslladar el text al seu llenguatge físic de dansa, han perfilat una lectura elegant i estilitzada que en res s’oposa al sentit tràgic de l’obra original. Es podrà veure fins al 15 de febrer.

L’experiència de la tragèdia dels antics grecs resulta un incommensurable al món contemporani. Una de les raons té a veure amb la noció de cos. El fenomen es va fer especialment intens quan la dansa va començar a abordar aquells antics textos, des la posició de control privilegiada i específica que té sobre l’organisme i el moviment. La companyia Thomas Noone Dance també ha volgut fer aquesta arriscada aposta i presenta Medea d’Eurípides al Mercat de les Flors amb un ampli calendari de sessions: així que no hi ha excusa per renunciar a veure’n el resultat. Per superar el repte han trobat una intel·ligent i audaç línia de fuga. Lluny d’enfrontar-se amb el sentit tràgic, pedra angular però alhora fissura cultural inabastable, opten per dues operacions que poden semblar que van en sentit contrari. La primera té a veure amb el llenguatge de la pròpia companyia. La segona opció perpetrada està relacionada amb la seva manera d'entredre aquella corporització del text.

La crítica sencera es troba en el següent enllaç: