Mistela Candela Sarsuela

informació obra


Sinopsi:

Tres sarsueles en una. Fresques, còmiques i rimades. Pitarra i Vidal i Valenciano tornen als escenaris com a clàssics d’avui dia per fer-nos matar les penes. Quatre actors i un músic, bevedors de mistela, es fan una sarsuela d’embolics en una sastreria: Corina espera el seu príncep blau, però sa mare planeja que es casi amb Don Mateu, antic conegut de la Sastressa; la Sastressa s’encaterina de Titus, promès de Maria… Sastres, metges i lloros amaneixen el plat dins la versatilitat d’una comèdia musical.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Mistela Candela Sarsuela

05/05/2021

Un desgavell deliciós

per Toni Polo

El desgavell és total. Epidèmia teatre juga amb instruments que demostra controlar a la perfecció: la música, l’humor, el text. I, recuperant peces de Pitarra i Vidal i Valenciano, munten tot un xou, perfectament controlat dins de l’esbojarrat, que fa riure i anima el públic. No és poca cosa en un gènere (sarsuela, vodevil...) molt delicat i perillós (és tan fàcil caure en els llocs comuns, en l’acudit fora de lloc...!).

Els quatre intèrprets i el pianista, a la sastreria Mis Telas, entre glops d’aquest vi ranci, tafanejos, il·lusions i amors, creen una rocambolesca i acolorida (un vestuari llampant, “ruizdelapradesc”, diria!) història d’embolics farcida de cançons, coreografies divertides i picades d’ullet que atrapa l’espectador, que es deixa endur en un espiral in crescendo on més d’un podria acabar ballant a la seva cadira si no fos perquè la covid no ho permet.

Mentre que la Corina espera el seu príncep blau, que la conquereix amb cartes d’amor, la seva mare vol que es casi amb un ric conegut de la sastreria, que ha fet les amèriques i està enamorat de la noia. Mentrestant, la propietària de la sastreria s’encapritxa de l’empleat que està promès amb la Maria, la seva companya de feina, i utilitzarà tot el seu poder per atreure-se’l. L’embolic està servit.

Uns textos creuats en què els intèrprets dialoguen entre trames diferents, cançons picants i un lloro, un indiano... tot s’hi val. Per acabar amb ritmes actuals, de ràdiofórmula o de playlist d’spotify, que ens fan pensar que, des dels temps d’en Pitarra potser en algunes coses la societat tampoc no ha canviat tant.