Moby Dick. Josep Maria Pou

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Josep Maria Pou
Escenografia:
Beatriz San Juan
Vestuari:
Beatriz San Juan
Il·luminació:
Valentin Álvarez
Vídeo:
Miguel Àngel Raió
Producció:
Focus
Sinopsi:

El capità Ahab és un dels grans personatges de la literatura universal. Un ésser que evidencia l'obsessió humana que va més enllà de la raó, capaç de consumir la voluntat i eliminar qualsevol element bondadós de l'ànima.
De Moby Dick s'han realitzat múltiples adaptacions, algunes més properes a l'original que d’altres. Aquest muntatge està inspirat en la solitària figura d'Ahab i la seva lluita contra la balena. I convida l’espectador a fer un viatge a les profunditats de la bogeria d'un home capaç de tot per satisfer la seva obstinació.
Un espectacle total, valent i innovador.

Crítica: Moby Dick. Josep Maria Pou

13/02/2018

Un gran actor no sempre salva una obra

per Pep Barbany

Si una de les mesures de l’èxit és el reconeixement unànime de crítica, públic i companys de professió, és difícil posar en dubte la carrera de l’actor i director Josep Maria Pou. Però en el món de l’escena, amb exàmens diaris davant del públic, un no pot viure de què ha fet anteriorment ni del seu nom.

Aquesta reflexió inicial prové de la decepció que tinc els darrers anys amb aquest magnífic actor que havia gaudit tant en sèries com Estació d’enllaç o en obres com Els nois d’història o La cabra o qui és Sylvia? Continua oferint-nos una gran presència escènica i una veu profunda com poques, però els últims anys tinc la impressió que quan actua simplement “fa de Pou”, amb la majoria de personatges tallats per un mateix patró. M’entristeix sentir que, o no ens ofereix tot el que és capaç de donar, o ja ha arribat al seu límit.

I malgrat aquests prejudicis, subjectius i discutibles, torno al Teatre Goya de Barcelona atret per un cartell impactant, una històrica clàssica i un personatge tan atractiu com el capità Ahab de Moby Dick, i amb l’esperança de tornar a veure l’actor que recordava i enyoro. Però un cop més, surto  satisfet a mitges. És cert que costa imaginar-se algú altre fent d’aquest home obsessionat amb retre comptes amb la gran balena blanca que li va fer perdre la cama. Però no n’hi ha prou amb una veu greu, més impostada que creïble, per fer-nos entrar de debò en l’infern en què s’ha convertit el cervell d’Ahab.

Per sort, tot i que el text de Juan Cavestany i la direcció d’Andrés Lima donen tot el protagonisme a l’Ahab de Pou, hi ha uns altres protagonistes que són capaços de remuntar la funció. I no parlem de Jacob Torres i Oscar Kapoya, correctes però totalment secundaris, sinó de l’espectacular escenografia de Beatriz San Juan i l’efectiu treball videogràfic de Miguel Àngel Raió. En el tram final de l’obra, quan un està fent esforços per empatitzar amb els malsons d’Ahab, una impactant batalla marítima ens reconnecta a la funció, que acaba per deixar un bon regust.


Trivial