Momentos estelares de la humanidad

informació obra



Intèrprets:
Ana Redi-Milatovic, Lilli Mendel, Alina Stockinger, Sergi Estebanell, Jordi Solé, Montse Bosch
Direcció:
Alina Stockinger
Vestuari:
Caroline Haberl
Autor:
Nacho Flores, Joaquim Aragó
Sinopsi:

A partir del títol del llibre de Stefan Zweig, s'enceta una reflexió sobre la història, el poder i les obsessions humanes. Malgrat que Zweig planteja l'excepcionalitat dels moments estel·lars de la història, la companyia aposta per buscar i rebuscar aquests moments estel·lars en la vida quotidiana recreant les circumstàncies necessàries perquè això sigui possible. Un site specific d'aforament reduït en que Herstory ‒la singular i feminitzada personificació de la Història‒ parlarà als espectadors a cau d'orella, a través d'uns auriculars. Col·lectiu escènic en què participa Alina Stockinger, exalumna del Màster de Creació en Arts de Carrer de FiraTàrrega.

Crítica: Momentos estelares de la humanidad

08/09/2017

Explorar la paradoxa quotidiana

per Jordi Bordes

Eléctrico 28 fa un pas més respecte el seu primer espectacle, Entre tazas. El joc és el mateix (es convida al públic a passejar i a jugar puntualment pel carrer, tot ballant, amb uns aparells d'àudio que alternen música, observació de l'espai i una locució més aviat barroca, volgudament excessiva) amb uns personatges estrafolaris, extraterrestres que pretenen fer visible un instant únic, com els que va visualitzar Stefan Zweig en la seva novel·la homònima. L'acció capta l'interès d'unes 40 persones que, a mig camí, es divideixen i, així, cada grup només pot saber 5 de les 10 receptes per aprendre a mirar el moment estel·lar. Anar ballant amb una música rítmica, amb una estrella de diadema, perseguint una mena de Willie Wonka (de La fàbrica de xocolata) és un afegitó divertit, d'una blanca transgressió.  

És evident que l'itinerari haurà de variar allà on es representi el muntatge. A Tàrrega volten per solars buits, centres de dia, pàrquings, i cruïlla de camins.Potser falta trobar en la comicitat estrambòtica dels 4 personatges major unitat mímica però son un contrast evident amb la veu de la Història, carregada d'imatges i d'una xerrameca que, per moments, és carregosa. El joc funciona. El públic no té altra opció que entrar-hi i, un cop deixats anar (amb la màscara de l'estrella i anant per llocs amb pocs veïns i en grup) fa que la vergonya es dissolgui com un terrós de sucre. Hi ha sorpreses precioses i/o divertides que no es poden rellevar.i altres que no es poden conéixer perquè, pel que sembla, els recorreguts són diferents amb estacions que no coincideixen.