Montenegro. Comedias Bárbaras

Teatre

informació obra


Autoria:
Ramón María del Valle-Inclán
Direcció:
Ernesto Caballero
Intèrprets:
Fran Antón, Ramón Barea, Ester Bellver, David Boceta, Javier Carramiñana, Bruno Ciordia, Paco Déniz, Silvia Espigado, Marta Gómez, Carmen León, Toni Márquez, Mona Martínez, Rebeca Matellán, Iñaki Rikarte, José Luis Sendarrubias, Edu Soto, Juan Carlos Talavera, Janfri Topera, Alfonso Torregrosa, Yolanda Ulloa, Pepa Zaragoza
Composició musical:
Javier Boble
Ajudantia de direcció:
Víctor Velasco
Interpretació musical:
Javier Coble, Kepa Osés
Escenografia:
José Luis Raymond
So:
Javier Coble
Il·luminació:
Valentín Álvarez
Companyia:
Centro Dramático Nacional
Dramatúrgia:
Ernesto Caballero
Vestuari:
Rosa García Andújar
Caracterització:
Rosa García Andújar
Vídeo:
Valentín Álvarez
Producció:
Centro Dramático Nacional, companyia convidada
Sinopsi:

Les Comedias bárbaras narren l’esplendor i la decadència d’una nissaga gallega d’altius i despòtics senyors feudals encarnats en la figura de Don Juan Manuel Montenegro. La poderosa paraula de Valle-Inclán retrata l’apogeu i la decadència d’un home que emprèn un viatge expiatori de penediment i redempció fins a immolar-se juntament amb un grup de pidolaires: les veus ardents dels desposseïts confrontades amb les dels hereus, llops degradats d’un llinatge que va renunciar als valors de l’èpica feudal per una cobdícia devastadora, els udols dels quals anuncien una nova era salvatge i banal...

«¡Malditos estamos! Y metidos en un pleito para veinte años.» La trilogia es tanca amb aquesta frase, que l’autor va incorporar després de les primeres edicions, quan el segle vint ja començava a apuntar maneres; un final indecorosament prosaic que esdevé grotesc en agermanar-lo magistralment amb allò que era sublim... Després d’aquest final obscur, retorna la realitat; una realitat estrafolària, desproveïda de la grandesa de les grans epopeies...

Ramón Barea —Premio Nacional de Teatro 2013— protagonitza aquesta versió de les Comedias bárbaras que ha fet el director artístic del Centro Dramático Nacional, Ernesto Caballero, condensant en un sol espectacle les tres peces que formen el cicle de Valle-Inclán, i rebatejant-lo com a Montenegro.


Crítica: Montenegro. Comedias Bárbaras

17/10/2014

Ja ho diuen: qui no vulgui pols, que no vagi a l'era. En conseqüència, qui no vulgui Valle-Inclán, que no el vagi a veure.

per Andreu Sotorra

Ja ho diuen: qui no vulgui pols, que no vagi a l'era. En conseqüència, qui no vulgui Valle-Inclán, que no el vagi a veure. El teatre de Ramón María del Valle-Inclán (Villanueva de Arosa, Galícia, 1866 - Santiago de Compostel·la, 1936) arrossega el llast que el seu és un teatre per ser llegit i no ser representat, tot i ser considerat el renovador de la dramatúrgia europea del segle passat. I en el cas de les 'Comedias bárbaras', una trilogia que va escriure entre el 1907 i el 1922 ('Águila de Blasón', 'Romance de lobos' i 'Cara de Plata'), segurament li ha fet mal haver-les volgut representar íntegrament juntes (6 hores llargues) el 1991, sota una reconeguda bona direcció de José Carlos Plaza, i en un altre intent del desaparegut cineasta Bigas Luna, el 2003, a Sagunt.

Cal advertir, doncs, de seguida, que la proposta actual del director Ernesto Caballero i del Centro Dramático Nacional trenca la ratxa i presenta una versió de la trilogia, subtitulada a més, 'Montenegro' —en honor al personatge principal, Don Juan Manuel Montenegro, que interpreta l'actor Ramón Barea— i hàbilment manipulada fins al punt que l'arrencada a partir de 'Romance de lobos' serveix per saltar de seguida cap a 'Cara de Plata' i, tot seguit, arrodonir un trencaclosques amb diferents episodis de la trilogia en una mena de flashback que fa el personatge de Montenegro des que s'embarca cap a Flavia Longa, camí de la mort, fins que acaba atrapat, envoltat d'indigents, reclamant perdó pel que ha fet al llarg de la vida i vilipendiat pels seus propis fills. (...)

Trivial