Montenegro. Comedias Bárbaras

informació obra



Autor:
Ramón María del Valle-Inclán
Direcció:
Ernesto Caballero
Intèrprets:
Fran Antón, Ramón Barea, Ester Bellver, David Boceta, Javier Carramiñana, Bruno Ciordia, Paco Déniz, Silvia Espigado, Marta Gómez, Carmen León, Toni Márquez, Mona Martínez, Rebeca Matellán, Iñaki Rikarte, José Luis Sendarrubias, Edu Soto, Juan Carlos Talavera, Janfri Topera, Alfonso Torregrosa, Yolanda Ulloa, Pepa Zaragoza
Composició musical:
Javier Boble
Ajudant de direcció:
Víctor Velasco
Músics:
Javier Coble, Kepa Osés
Escenografia:
José Luis Raymond
So:
Javier Coble
Il·luminació:
Valentín Álvarez
Companyia:
Centro Dramático Nacional
Dramatúrgia:
Ernesto Caballero
Vestuari:
Rosa García Andújar
Caracterització:
Rosa García Andújar
Vídeo:
Valentín Álvarez
Producció:
Centro Dramático Nacional, companyia convidada
Sinopsi:

Les Comedias bárbaras narren l’esplendor i la decadència d’una nissaga gallega d’altius i despòtics senyors feudals encarnats en la figura de Don Juan Manuel Montenegro. La poderosa paraula de Valle-Inclán retrata l’apogeu i la decadència d’un home que emprèn un viatge expiatori de penediment i redempció fins a immolar-se juntament amb un grup de pidolaires: les veus ardents dels desposseïts confrontades amb les dels hereus, llops degradats d’un llinatge que va renunciar als valors de l’èpica feudal per una cobdícia devastadora, els udols dels quals anuncien una nova era salvatge i banal...

«¡Malditos estamos! Y metidos en un pleito para veinte años.» La trilogia es tanca amb aquesta frase, que l’autor va incorporar després de les primeres edicions, quan el segle vint ja començava a apuntar maneres; un final indecorosament prosaic que esdevé grotesc en agermanar-lo magistralment amb allò que era sublim... Després d’aquest final obscur, retorna la realitat; una realitat estrafolària, desproveïda de la grandesa de les grans epopeies...

Ramón Barea —Premio Nacional de Teatro 2013— protagonitza aquesta versió de les Comedias bárbaras que ha fet el director artístic del Centro Dramático Nacional, Ernesto Caballero, condensant en un sol espectacle les tres peces que formen el cicle de Valle-Inclán, i rebatejant-lo com a Montenegro.


Crítica: Montenegro. Comedias Bárbaras

16/10/2014

Molta èpica i essencialisme però poca connexió

per Jordi Bordes

Quina feinada, aquestes Comedias Bárbaras, retitulades com a Montenegro del Centro Dramático Nacional. Hi ha molt treball al darrere, mirant de convertir el teatre simbolista amb un essencialisme que avui és habitual en la dramatúrgia contemporània. És una bona aproximació, però no suficient per trencar una distància massa gran entre l'èpica quasi fantasmagòrica de la peça i la consciència de l'espectador. A la crueltat d'algunes escenes i a la preciositat d'alguns quadres no se li pot afegir gaire més. Perquè aquell teatre que vol emocionar no ho hauria de pretendre amb un discurs un punt demagògic: els rics joves són cecs d'ambició i riquesa i els pobres fan prou de refugiar-se i són incapaços de fer-se valdre els drets, encara que el seu amo, Montenegro, els commini a fer-ho.

L'únic personatges que sí que té una evolució és el protagonista. Passa de sentir-se superopr del Bé i del Mal a planyer la seva poca sensibilitat fins el punt de martiritzar la seva dona, que encara l'estima i mira de conciliar els fills amb el pare (inútilment). Un quadre esperpèntic, de denúncia de l'abús del poder social i econòmic i d'una religió per a supersticiosos i covards mortals que temen l'amenaça de Déu. Una peça, tot sigui dit, qiue cal celebrar que es recuperi (repte maratonià) encara que només sigui per visibilitzar part d'un patrimoni teatral, a cavall de la poètica i de la desmesura barroca.

Trivial