Moustache, The Rhythm Musical

Musical

informació obra


Coreografia:
Sharon Lavi, Júlia Ortínez
Companyia:
Companyia de claqué Coco Comin
Direcció Musical:
Xavier Mestres
Intèrprets:
Companyia de claqué Coco Comin
Escenografia:
Paco Azorí­n
Producció:
Coco Comin
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.


Moustache, The Rhythm Musical narra una història inèdita, ambientada en el Londres de principis del segle XX, que sintetitza en clau d’humor els personatges, els costums, les tradicions i els sentiments de la societat britànica de l’època, convidant a l’espectador a viatjar en l’espai i el temps per llocs coneguts i paratges exòtics, i gaudir com a públic privilegiat de les històries que es representen sobre l’escenari d’un divertit i atrevit music hall.

Amb una posada escena espectacular, un ritme trepidant, una història apassionant i molt d’humor Moustache és el musical revelació de la temporada. Un espectacle apte per a tots els públics, que compta amb un elenc de 4 actors-cantants, 6 músics en directe i un cos de ball compost per 11 ballarins de la Companyia de Claqué Coco Comin.
Un musical que et sorprendrà!

Crítica: Moustache, The Rhythm Musical

20/12/2016

Falta un dramaturg al desordre

per Jordi Bordes

Una aposta decidida pel claqué. I comptant amb un reconegut i interessant Sharon Lavi (amb Tapeplas, Epic, 2009; i també amb Camut Band Sonoritats, 2014). Coco Comín és una valenta coreògrafa i productora que, ara, ha volgut assumir més papers d el'auca. Des de la seva llibertat d'imaginar quadres i anar-los relacionant posteriorment. En aquest sentit, la segona part, manté una coherència i fa una reivindicació del clown que sempre serà menystingut per a papers dramàtics. La primera part, que vol ser brillant i divertida, carregada d'ironia, de ritme i bon rotllo és un daltabaix que despista l'espectador. Això sí, distreu i entreté. Potser més val no preocupar-se gaire de la validesa historiogràfica ni dramatúrgica i poder restar atent als acudits (prou enginyosos, de rèplica contrapicada) i gaudir del moviment coral. La llàstima és que la peça no traspassa emocionalment i que alguns personatges còmics són sobrers i exagerats.