L'actriu Laura Guiteras és, dins de la professió actual, una mena de cul d'en Jaumet. Inquieta i experimental, fa la impressió que sempre busca un camí nou. De la universitat a la ràdio, de la ràdio a la televisió i la telenovel·la («El cor de la ciutat»), de la telenovel·la al cinema («La princesa del polígon», el 2007, entre altres títols), del cinema al teatre (Abel Folk la va dirigir a «Pels pèls» el 2007, i Joan Ollé, «A la ville de Barcelona» el 2012), del teatre a la música (amb l'aventura de la formació d'un grup i els concerts), i ara, de la música al teatre musical amb titelles en aquest espectacle, «Mrs. Brownie», en complicitat amb la companyia Teatre Nu, estrenat en gira ja fa dos anys i reposat ara en la recta final de temporada d'El Maldà.
En un país on els musicals de tota mena són a l'ordre del dia, sorprèn que Laura Guiteras no hi hagi tingut més tirada. La seva capacitat vocal no hauria de passar desapercebuda de qualsevol càsting, tot i que la diversitat de registres de l'actriu i cantant dóna a entendre també que probablement li agrada anar per lliure.
I més lliure i eclèctica no ho pot ser en aquesta recreació en la ficció del que va ser una diva de la música negra americana que els espectadors coneixeran ja a les seves acaballes, immersa en els records de la seva carrera i la nostàlgia del seu esplendorós passat artístic.
L'humor, la mort i la tendresa es combinen en aquesta peça breu que Laura Guiteras interpreta com a actriu, com a cantant i posant veu al titella gegant que representa Mrs. Brownie ja de gran. De fet, hauríem de parlar de dos titelles Mrs. Brownie perquè en un parell de flaixbacs —aportació també d'humor interactiu amb l'auditori del pianista i actor Abel Boquera— els espectadors tenen l'oportunitat de saber com era i com cantava la Brownie de jove.
La partitura és original dels dos intèrprets, però es diria que surt de l'ànima d'Alabama, amb un repertori de swing, jazz, blues i soul enganxadissos, trencats només per fugaces intervencions parlades de la Brownie, envellida, atrotinada, gronxant-se al balancí, picaresca encara amb el pianista que no l'abandona mai, somniant en el temps que era la reina del cabaret.
«Mrs Brownie» és un espectacle de petit format que es paladeja com el tast de xocolata artesana que gràcies al miracle del teatre, una oficiant espiritual negra reparteix entre els espectadors a crits d'al·leluia, al·luia! A banda de la bona composició musical i la impecable i seductora interpretació de Laura Guiteras —convertida en la Brownie titellaire i ventríloqua— hi ha també els seixanta minuts que els espectadors comparteixen amb els dos titelles Brownie, artesania de Martí Doy, que tenen la força de captivar per la seva naturalitat humana tota mena d'espectadors sense fronteres d'edat. (...)
