Nabucco

Òpera

informació obra


Drama líric en quatre parts. Llibret de Temistocle Solera, inspirat en el drama homònim de Francis Cornue i Anicet-Bourgeois. Estrena el 09/03/1842 al Teatro alla Scala de Milà. Estrena al Liceu 24/05/1851. Darrera representació 25/05/2006, en versió concert. Total representacions al Liceu: 64.
Autoria:
Giuseppe Verdi
Escenografia:
Alison Chitty
Vestuari:
Alison Chitty
Il·luminació:
Alessandro Carletti
Coreografia:
Simona Bucci, Hemabharathy Palani, Prasanna Saika
Producció:
Gran Teatre del Liceu, Fondazione Teatro alla Scala, Royal Opera House Covent Garden, Lyric Opera of Chicago
Intèrprets:
Ambrogio Maestri / Luca Salsi, Martina Serafin / Tatiana Melnychenko, Vitalij Kowaljow / Enrico Iori, Roberto de Biasio / Alejandro Roy, Marianna Pizzolato, Alessandro Guerzoni, Javier Palacios, Anna Puche
Sinopsi:

Nabuccodonosor, rei dels babilonis envaeix el regne de Judea. La seva filla Fenena, enamorada d’un hebreu vol alliberar el poble conquerit i s’enfronta a la seva germana Abigaille. Aquesta, engelosida, traeix el pare i es fa amb el tron de Babilonia, però Nabucco, convertit al judaisme recupera el regne i allibera els hebreus.

31 anys després de la darrera representació escenificada al Liceu, torna a Barcelona una de les obres més famoses de Verdi.

En aquesta versió, el director d’escena Daniele Abbado reinterpreta l’opressió babilònica dels hebreus situant la trama als anys de l’Holocaust del segle XX.

Crítica: Nabucco

10/10/2015

Un Nabucco sense grapa obre la temporada del Liceu

per Xavier Cester

Sort vam tenir de la direcció músical de Daniel Oren, l'únic que va aportar l'empenta necessària a la tercera òpera de Verdi. El cor, cabdal a 'Nabucco', va tenir una remarcable actuació, però en un repartiment gris va destacar la noble línia de cant de Vilatij Kowaljow com a Zaccaria. Nabucco no ha estat el millor paper d'Ambrogio Maestri al Liceu, mentre que a l'Abigaille de Martina Serafin va quedar curta de verí. La producció de Daniele Abbado tenia com a referent l'Holocaust, una simple excusa per amagar una insuficient tensió dramàtica.