Nerium Park

Teatre

informació obra


Estrena:
Estrena
Autoria:
Josep Maria Miró
Direcció:
Josep Maria Miró
Intèrprets:
Roger Casamajor, Alba Pujol
Escenografia:
Enric Planas
Vestuari:
Albert Pascual
So:
Carles Cors
Producció:
Verins Escènics, Premi Quim Masó 2013
Sinopsi:

En Gerard i la Marta s’han traslladat a una flamant urbanització acabada de construir. Són joves, tenen feina i volen millorar socialment, però no haurà passat ni un mes de la seva arribada quan s’adonen que res és com s’esperaven que seria... L’última obra de Josep Maria Miró, talent a l’alça de l’autoria catalana gràcies a El principi d’Arquimedes, va guanyar l’últim Premi Quim Masó per unanimitat amb aquest thriller social, que és alhora un retrat fidel de la generació criada sota la ideologia del pelotazo urbanístic i la descripció de la superficialitat de les relacions humanes. Miró ens pregunta: quina és la base de les nostres relacions? Som tan materialistes com els altres? Estem preparats per al pitjor?

Crítica: Nerium Park

22/07/2014

Un thriller inquietant i ple de tensió

per Marc Sabater

Un dels reptes més durs de qualsevol dramaturg deu ser succeir el seu últim èxit i Josep Maria Miró l’ha superat amb nota. Després de trencar la cartellera amb El Principi d’Arquímedes –que per cert porta camí de convertir-se en un altre gran èxit internacional del teatre català a l’estil d’El mètode Gronholm de Galceran-- Miró manté el muscle amb Nerium Park, que es va estrenar al Festival Temporada Alta i ha fet escala al Grec a l’espera que algun teatre l’aculli en temporada, cosa que, en justícia, no hauria de ser massa difícil.

Per bé que Nerium Park no té la força sorpresiva d’El Principi d’Arquímedes, Miró torna a demostrar-s’hi com un gran retratista de les relacions humanes i, sobretot, de com es perverteixen en funció del context. A Nerium Park, una parella jove i aparentment prou acomodada es trasllada a una gran urbanització de nova construcció a les afores de la ciutat. Les dotze escenes de l’obra retraten el primer any de vida dels protagonistes en aquest suposat paradís, on el que havia de ser l’inici d’una nova vida en un pis més gran, tranquil i lluminós, es convertirà en un malson atiat per una crisi econòmica. A la fi, el sistema que els protagonistes creien poder burlar acabarà imposant la seva llei.

Un dels grans encerts de Miró és la tensió que el text respira des del minut zero i que, als primers compassos, sorprèn i fins i tot pot arribar a incomodar l’espectador. A mesura que l’obra avança s’hi afegeix la intriga i, cap al final, la sorpresa, confegint un thriller francament inquietant. A més, el Miró-director l’ha confiat a una parella d’intèrprets que el serveixen amb total garantia, especialment un Roger Casamajor que està excepcional i creix en paral·lel a la successió d'escenes. Alba Pujol no es queda curta i rebla un bon treball amb una última intervenció magnífica. Tècnicament, Nerium Park és un espectacle pulcre amb una nítida escenografia d’Enric Planas i unes transicions potser més discutibles però que, en qualsevol cas, tampoc afecten el ritme ni desinflen l’in-crescendo.