Ningú no va als aniversaris a l'estiu

informació obra



Intèrprets:
Lluki Portas, María Alarcón, Matías Antón
Ajudant de direcció:
Producció:
Maria Capell Pera
Sinopsi:

Aquest espectacle és una festa autèntica i el públic són els convidats. Una dramatúrgia participativa, aparentment esbojarrada, que avança sobre un collage d’històries i reflexions sobre el que som i el que volem arribar a ser i sobre el recorregut d'uns personatges que entren en contradicció amb l'obsessió per la permanència. Una radiografia de la societat actual en què conviuen els qui fan les coses per poder explicar-les i els qui les fan perquè no podrien no fer-les. Un projecte sobre desitjos i frustracions engendrat per Lluki Portas durant els seu pas pel Màster de Creació en Arts de Carrer de FiraTàrrega.

Crítica: Ningú no va als aniversaris a l'estiu

24/09/2017

Una estranya festa d'aniversari

per Iolanda G. Madariaga

Sortit directament del Màster de Creació en Arts de Carrer de Fira Tàrrega, arriba un espectacle que és una festa d’aniversari. La Lluki, com moltes persones, té la mala sort de fer els anys en aquests mesos en els que sembla que tothom ha marxat de vacances. El seu amic, Diego Ingold, ha volgut preparar-li una festa sorpresa i nosaltres en som els convidats. Bé, convidats i organitzadors alhora, perquè en una festa d’aniversari no han de faltar globus, targes de felicitació, alguna cosa per menjar i beure... i tot això vol una preparació. Tot ha d’estar a punt per quant arribi l’homenatjada, tenim el vídeo i el projector, la música... Hi ha quelcom més participatiu que ser convidats a muntar una festa? Ens hem colat en la festa d’algú que no coneixem per sorprendre-la i la sorpresa serà nostre quan coneixem Lluki Portas i l’estranya relació que manté amb Diego. La Lluki és tot un personatge, també ho és el seu amic Diego... De fet, sense sortir massa del guió d’una festa més o menys esbojarrada, amb jocs, actuacions i acudits més o menys divertits, comencem a plantejar-nos si fem les coses perquè realment ens venen de gust o si les fem, senzillament, per poder explicar a altres que les hem fet. Hi ha quelcom estrany en tot aquest ritual festiu al que hem estat convidats que posa en contacte el món real, el de la nostra quotidianitat, i el món virtual, al que accedim a través dels dispositius electrònics. Enmig hi ha aquest “experiment teatral” amb un bon plantejament i dos intèrprets/amfitrions fantàstics que, a més de convidar-nos a la seva festa, ens deixen un inquietant regust a la boca.