Nit de reis

informació obra



Intèrprets:
Joan Amargós, Enric Auquer, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Lluís Marquès, Joan Solé, Júlia Truyol
Composició musical:
Arnau Vallvé
Músics:
Arnau Vallvé, Pau Carrió
Escenografia:
Pau Carrió, Sebastià Brosa
Assesor de moviment:
Anna Rubirola
Vestuari:
Silvia Delagneau
Il·luminació:
Raimon Rius
Ajudant de direcció:
Anna Serrano
Autor:
Maria Molins, Bárbara Granados
Sinopsi:

Concebuda com una peça d'entreteniment que tancava el cicle festiu del Nadal, Nit de Reis és considerada una de les comèdies d'estructura més rodona de Shakespeare. La rellegeix amb els seus propis codis Pau Carrió, que ja ha signat versions especialment renovadores i aplaudides de les obres del dramaturg anglès, entre els quals Victòria d'Enric V (basada en Enric IV i Enric V i vista al Grec 2014) o la seva pròpia versió del Hamlet estrenada el 2016. Ara porta a escena la història de dos bessons que naufraguen davant la costa d'Il·líria, on hi ha la cort del duc d'Orsino. La noia, Viola, es farà passar per home i entrarà a treballar, amb el nom de Cesàrio, a la cort del duc. Els embolics causats per aquests canvis de gènere donen peu a una història feta de disbauxa, festa, desconcert, separacions forçades, venjança, burla, ambigüitat, llàgrimes de riure i llàgrimes de tristesa... Ho experimenten uns personatges que, com diu el mateix director del muntatge, "es busquen i no es troben, s’acaricien i s’esgarrapen".

És el nou repte dels joves actors i actrius que integraran en els pròxims tres anys la Kompanyia Lliure i que ara es posen a les ordres de Pau Carrió després d'haver presentat aquesta temporada In memoriam (La quinta del biberó), Revolta de bruixes Moby Dickun viatge pel teatre.

Crítica: Nit de reis

23/07/2017

Shakespeare i els JASP

per Núria Cañamares

Pau Carrió fa bon tàndem amb William Shakespeare. Quatre segles més tard, des de l’adaptació dramatúrgica i la direcció, rebla l’enginy i comicitat del bard amb una posada en escena ambiciosament contemporània que no renega en atorgar el màxim protagonisme al text. La cortina de llums led i la desena de cadires que apareixen i desapareixen són tota l’escenografia que hi aboca, concentrant la força de l’espectacle a la brillant interpretació de La Kompanyia Lliure amb música en directe d’Arnau Vallvé i ell mateix inclosa.

Toquen, canten, ballen (una modesta, però explícita coreografia) i actuen amb una notable vis còmica. Són toterrenys amb una energia desbordant, amb una poderosa projecció canalitzada per penetrar cadascuna de les butaques. Transmeten per tots els porus les ganes de menjar-se el públic. Són uns autèntics JASP. Recordeu? Aquell “Joven Aunque Sobradamente Preparado” d’un anunci de cotxe.

El Lliure ha tingut vista i, en la segona fornada d’aquesta honorable iniciativa, els ha fitxat per complementar la seva formació i pujar-los a l’escenari davant un públic real per fer, precisament, el que han fet a ‘Nit de Reis’: una exhibició de talent, ni més ni menys que els actors ja consolidats professionalment. Alguns d’ells ja els hem vist a la televisió (com Quim Àvila a La Riera) o integrant companyies que s’han fet un espai al dens panorama teatral (Júlia Truyol a La Calòrica amb ‘Bluf’ o ‘Sobre el fenomen de les feines de merda’, Joan Solé a La Ruta 40 amb ‘El llarg dinar de Nadal’), mentre que d’altres han esdevingut un autèntic descobriment. ‘Nit de Reis’ arriba després de les també seves ‘In memoriam (La quinta del biberó)’, ‘Revolta de bruixes’ i ‘Moby Dick, un viatge pel teatre’. Encara els queden dos anys per enfilar-se al capdamunt del trampolí de la “K” i saltar al sector amb molta més experiència per volar sols, com han fet els companys precedents.

Carrió –també un bon JASP, que va integrar la direcció artística del Lliure 6 temporades i ja ha adaptat diverses obres del dramaturg anglès– no s’ha deixat res del Shakespeare que coneixem: les entrades i sortides oportunes i amb corredisses, les trampes, bromes i confusions, la brillant dialèctica carregada de rèpliques i grans sentències, els carismàtics personatges envoltats d’arquetipats bufons i missatgers i, és clar, la poesia del llenguatge per parlar, sobretot, de l’amor i el desamor, l’enteresa i la bogeria, amb declaracions, laments, venjances, triangles amorosos... Hi és tot. Però no hi és com ho hem vist sempre. O com ho hem vist, per exemple, de la mà de Parking Shakespeare en espectacles com ‘Les alegres casades de Windsor’, una companyia formada també per joves actors que cada estiu representen Shakespeare gratuïtament a l’aire lliure portant fins a l’extrem la nuesa escenogràfica.

En la seva ‘Nit de Reis’, Pau Carrió treu la pàtina shakesperiana amb Queen, tatuatges, una il·luminació elegant i discotequera i un registre proper. Repensa, renova, reescriu. Sense gratuïtats per fer-ho modern, sinó amb l’objectiu i l’encert d’actualitzar-ho. Una versió revelació amb accent català que diverteix amb gran equilibri, entre somriures i rialles constants, i rendeix un fidel homenatge a l’obra original, estenent al públic actual aquesta comèdia d’embolics protagonitzada per dos bessons separats pel destí.