Aquesta és una peça fallida que porta a enlloc. Després de set anys tocant música al carrer allunyat del teatre, el 2017 David Fernández decideix tornar a escena amb un treball futurista sobre la identitat digital, la tecnologia i el cos que no s’arriba a estrenar, ja que és rebutjat en innombrambles festivals i teatres (“Hi ha gent fent coses molt més sofisticades […]” al·legava el programador MF)
Usant com a teló de fons aquella performance malmesa (un Black Mirror tronat) David, la ballarina Maureen Lopez i el robot P4qui7o, s’endinsaran en un terreny deforme, caòtic i sense límits, posant en risc el futur de la peça que volen tirar endavant i el seu propi.
Envuelve esta pieza un nihilismo existencial de aúpa: esa actitud de negación, inmersos como están en la novedad que aportan esas herramientas al conjunto. Sirven tanto para una crítica sobre el porvenir, oscuro e insaciable en lo humano; como para generar imágenes de gran belleza estética, con su composición de luces y colores.
Llegeix la crítica sencera, aquí: