Només les flors

informació obra


Companyia:
De Paper
Sinopsi:

A partir de l'expressió 'ha quedat com un vegetal' i d'una experiència personal, De_paper traça un relat que vincula les cures dels malalts i el cultiu de l'horta. Aquesta proposta musical i visual explora, mitjançant cançons d'arrel tradicional, l'arbre, l'articulació i l'equilibri per posar-nos en el centre de la reflexió. Un fil entre malaltia, terra, comunicació (tradició), cures i cultiu.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Només les flors

15/10/2024

Amarga taronja, dolç confit

per Jordi Bordes

La companyia de teatre (i música) familiar De_paper s'ha passat a l'espectacle de teatre adult. Ho ha fet, mantenint la seva habilitat en creuar cançons pròpies mentre es va desenvolupant l'espectacle. Com en el seu originari Dins la panxa del llop (en què s'utilitzava un teatret de paper), mentre la trama musical avança, l'espai es va transformant en aquest poètic Només les flors.

Ara, amb trossos de fusta (que poden recordar als retalls de Tumbalafusta de La Ruta 40 que precisament, ara, s'ha estrenat amb una peça familiar) construeixen un taronger singular. La cura dels fruiters de València era la feina que s'havia dedicat el pare (i uns quantes generacions anteriors) de Joan Alfred Mengual, el manipulador d'objectes de la companyia i l'autor de l'espai escènic. Hi ha una amargor que Tian Gombau no transita en el seu Mon parava cremava pedres. La raó és que a l'encant de la cura dels arbres i de conèixer les varietats de les taronges que calia cuidar i recollir hi ha la maldat ambiciosa dels propietaris dels camps i una malaltia que haurà d'arrossegar durant 25 anys. Aquesta impossibilitat a treballar i dependència absoluta acabarà limitant la família. I d'aquí en sorgeixen unes gotes de taronja ben amarga. Però el gir final en part (com faria Carla Rovira en el seu Màtria) és descobrir l'altra protagonista de la casa: la mare. Ella és la que cura i estima i té la paciència per atendre la canalla i no descuidar el pare, que ja ha quedat massa ferit, com un vegetal en vida. D'aquella amargor, en destil·la la dolçor de l'estima i entrega, una confitura que, ni que sigui puntualment, la mare pot recollir dels De_paper amb aquest sentit homenatge.

Si a Miranius, mereixedor del Premi de la Crítica 2022, el trencaclosques de fustes anava transformant-se en un camp, ara les fustes van agafant diferents volums. Des d'una faneca a un circuit per on rodolen les taronges lúdicament, com si fos un invent del TBO del doctor Franz de Copenhague. La música de Núria Lozano s'alterna amb la veu de la mare que ajuda a definir mides i tipus de taronges així com va mostrant la degradació de la salut del pare. Preciós. Com aquell Testament amb què Ramon Molins (de Zum-Zum teatre) feia un homenatge als seus pares, que també es van estrenar a Fira Mediterrània el 2022.