Norma

informació obra



Direcció:
Kevin Newbury
Escenografia:
David Korins
Vestuari:
Jessica Jahn
Il·luminació:
D. M. Wood
Producció:
Gran Teatre del Liceu, San Francisco Opera, Chicago Lyric Opera, Canadian Opera Company
Intèrprets:
Gregory Kunde/ Andrea Carè (Pollione), Raymond Aceto/ Simón Orfila (Oroveso), Sondra Radvanovsky/ Tamara Wilson (Norma), Ekaterina Gubanova/ Annalisa Stroppa (Adalgisa), Anna Puche (Clotilde), Francisco Vas (Flavio), Cor del Gran Teatre del Liceu
Músics:
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
Autor:
Richard Wagner
Direcció Musical:
Josep Pons
Sinopsi:

"Plorar d’emoció escoltant-la no ens hauria d’avergonyir". Això va dir Richard Wagner de l’òpera més cèlebre de Vincenzo Bellini. La considerava l’exemple perfecte de tragèdia musical. Merescudament, Norma està al cim del romanticisme italià. I aquesta producció emfatitza els aspectes rituals del drama, amb un director emergent de l’escena nordamericana, Kevin Newbury. Durant el poder romà a la Gàl·lia, la gran sacerdotessa Norma viola el seu vot de castedat amb un procònsul romà, Pollione, amb qui té dos fills en secret, però acaba sentint el despit amorós perquè hi ha una altra dona. És una heroïna clàssica, apassionada i venjativa. D’aquí parteix el més exitós de Bellini, l’últim i millor compositor de bel canto. Aquesta òpera va fracassar durant l’estrena, però després s'ha convertit en un èxit fonamental del repertori. Norma es va estrenar al Liceu l’any 1847, recent inaugurat el Teatre, i va ser la tercera òpera en representar-s'hi.


Tragèdia lírica en dos actes. Llibret de Felice Romani basat en l’obra d’Alexandre Soumet. Música de Vincenzo Bellini. Estrenada el 26 de desembre de 1831 al Teatro alla Scala de Milà. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 16 d’octubre de 1847. Darrera representació al Liceu, el 30 de juliol de 2007.


Crítica: Norma

12/02/2015

Sondra Radvanovsky triomfa al Liceu amb 'Norma'

per Xavier Cester

Norma de Bellini és un dels cims de l'òpera belcantista i el seu paper protagonista, un repte enorme per a totes les sopranos. Sondra Radvanovsky el supera amb brillantor gràcies a una veu poderosa i dúctil alhora i impecables instints musical i dramàtic. Al costat té el Pollione espectacular de Gregory Kunde i la notable Adalgisa d'Ekaterina Gubanova, tots sota la ponderada batuta de Renato Palumbo. L'aspecte més fluix és un muntatge que, tanmateix, mai s'interposa amb la música.