Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.
Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.
Si tens dificultats, clica aquí. Cal registrar-se a www.myoperaplayer.com amb el codi OperaEnCasa
"Plorar d’emoció escoltant-la no ens hauria d’avergonyir". Això va dir Richard Wagner de l’òpera més cèlebre de Vincenzo Bellini. La considerava l’exemple perfecte de tragèdia musical. Merescudament, Norma està al cim del romanticisme italià. I aquesta producció emfatitza els aspectes rituals del drama, amb un director emergent de l’escena nordamericana, Kevin Newbury. Durant el poder romà a la Gàl·lia, la gran sacerdotessa Norma viola el seu vot de castedat amb un procònsul romà, Pollione, amb qui té dos fills en secret, però acaba sentint el despit amorós perquè hi ha una altra dona. És una heroïna clàssica, apassionada i venjativa. D’aquí parteix el més exitós de Bellini, l’últim i millor compositor de bel canto. Aquesta òpera va fracassar durant l’estrena, però després s'ha convertit en un èxit fonamental del repertori. Norma es va estrenar al Liceu l’any 1847, recent inaugurat el Teatre, i va ser la tercera òpera en representar-s'hi.
Tragèdia lírica en dos actes. Llibret de Felice Romani basat en l’obra d’Alexandre Soumet. Música de Vincenzo Bellini. Estrenada el 26 de desembre de 1831 al Teatro alla Scala de Milà. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 16 d’octubre de 1847. Darrera representació al Liceu, el 30 de juliol de 2007.
Norma de Bellini és un dels cims de l'òpera belcantista i el seu paper protagonista, un repte enorme per a totes les sopranos. Sondra Radvanovsky el supera amb brillantor gràcies a una veu poderosa i dúctil alhora i impecables instints musical i dramàtic. Al costat té el Pollione espectacular de Gregory Kunde i la notable Adalgisa d'Ekaterina Gubanova, tots sota la ponderada batuta de Renato Palumbo. L'aspecte més fluix és un muntatge que, tanmateix, mai s'interposa amb la música.
L'enllaç a Youtube no està disponible.