Numax-Fagor-plus

Nous formats

informació obra


Autoria:
Roger Bernat, a partir de Numax, presenta (1980), de Joaquim Jordà
Dramatúrgia:
Roberto Fratin
Intèrprets:
Performer: Núria Martínez-Vernis
Companyia:
Roger Bernat / FFF
Adaptació:
Amb la col·laboració dels extreballadors, i extreballadores de les fàbriques Numax, i Fagor-Electrodomésticos
Producció:
Elèctrica Produccions, Grec 2014 Festival de Barcelona, KunstenFestivalDesArts (Brussel·les)
Sinopsi:

Amb una única performer i un públic convertit en elenc de l’espectacle, aquest muntatge recrea un moment clau de les lluites obreres a la Barcelona del final dels anys setanta: el que van protagonitzar els treballadors i treballadores de Numax.

Assemblees, discussions, mobilitzacions...  La de Numax és la història d’una experiència d’autogestió protagonitzada pels empleats d’una fàbrica d’electrodomèstics en resposta als intents de tancament dels empresaris. És especialment coneguda perquè el cineasta Joaquim Jordà en va fer un film, Numax presenta (1980), que encara avui se segueix projectant. Roger Bernat, però, ha anat més enllà i reconstrueix la història de Numax amb l’ajuda d’una única performer, Núria Martínez-Vernis, i dels mateixos espectadors, que es converteixen en protagonistes de la funció recreant les assemblees i reunions dels comitès d’obrers. Mentrestant, a la pantalla s’alternaran els treballadors que apareixien al film de Joaquim Jordà i els de la cooperativa Fagor, que es van quedar al carrer l’any passat i que han col·laborat també en aquest projecte escènic parlant sobre les seves experiències i impressions davant d’una càmera. Teatre sense actors per explicar dues històries paral·leles separades per més de trenta anys.

(*) La versió anterior d’aquesta peça va ser una coproducció del FRAC Basse Normandie (Caen) i Temporada Alta (Girona). Podeu consultar les valoracions d'aquesta versió per dos dels crítics de Recomana aquí: valoracions de "Re-presentació: Numax".

Finalista als Premi de la Crítica 2014 en la categoria de noves tendències.

Crítica: Numax-Fagor-plus

11/07/2014

Non PLUS ultra

per Teresa Ferré

Per fi l'espectacle imprescindible d'aquest Grec que no arriba de l'estranger: Numax-Fagor-Plus de Roger Bernat i tot el seu equip. Perquè això és un treball col·lectiu. Començant perquè si el públic no hi participa no hi ha espectacle (recurs agudíssim del director) continuant per la dramatúrgia, la documentació històrica, la performer Núria Martínez Vernis i fins arribar a la història. La dels treballadors de la fàbrica Numax i el documental Numax presenta (1980) de Joaquim Jordà que és la base de la proposta, i la dels treballadors de Fagor. Diàleg impossible? Miralls que van més enllà de ser còncaus o convexos? I el Plus, on queda? 

Feu-vos un favor i aneu al Museu d'Arqueologia, espai gens innocent, a veure aquesta proposta. I si voleu entrades a 5 euros, la companyia de manera molt coherent i molt ben explicada, les ofereix a la seva pàgina web: http://notesescena.wordpress.com/2014/07/11/notes-de-grec-5-non-plus-ultra/