Numax-Fagor-plus

Nous formats

informació obra


Autoria:
Roger Bernat, a partir de Numax, presenta (1980), de Joaquim Jordà
Dramatúrgia:
Roberto Fratin
Intèrprets:
Performer: Núria Martínez-Vernis
Companyia:
Roger Bernat / FFF
Adaptació:
Amb la col·laboració dels extreballadors, i extreballadores de les fàbriques Numax, i Fagor-Electrodomésticos
Producció:
Elèctrica Produccions, Grec 2014 Festival de Barcelona, KunstenFestivalDesArts (Brussel·les)
Sinopsi:

Amb una única performer i un públic convertit en elenc de l’espectacle, aquest muntatge recrea un moment clau de les lluites obreres a la Barcelona del final dels anys setanta: el que van protagonitzar els treballadors i treballadores de Numax.

Assemblees, discussions, mobilitzacions...  La de Numax és la història d’una experiència d’autogestió protagonitzada pels empleats d’una fàbrica d’electrodomèstics en resposta als intents de tancament dels empresaris. És especialment coneguda perquè el cineasta Joaquim Jordà en va fer un film, Numax presenta (1980), que encara avui se segueix projectant. Roger Bernat, però, ha anat més enllà i reconstrueix la història de Numax amb l’ajuda d’una única performer, Núria Martínez-Vernis, i dels mateixos espectadors, que es converteixen en protagonistes de la funció recreant les assemblees i reunions dels comitès d’obrers. Mentrestant, a la pantalla s’alternaran els treballadors que apareixien al film de Joaquim Jordà i els de la cooperativa Fagor, que es van quedar al carrer l’any passat i que han col·laborat també en aquest projecte escènic parlant sobre les seves experiències i impressions davant d’una càmera. Teatre sense actors per explicar dues històries paral·leles separades per més de trenta anys.

(*) La versió anterior d’aquesta peça va ser una coproducció del FRAC Basse Normandie (Caen) i Temporada Alta (Girona). Podeu consultar les valoracions d'aquesta versió per dos dels crítics de Recomana aquí: valoracions de "Re-presentació: Numax".

Finalista als Premi de la Crítica 2014 en la categoria de noves tendències.

Crítica: Numax-Fagor-plus

14/07/2014

Obra de militància, honesta i còmplice

per Jordi Bordes

Es tracta de jugar a fer una representació. Com els que es vesteixen d'època i reprodueixen la guerra de Waterloo. O els Miquelets que reconstrueixen uns soldats cada cop més populars. Però, snese gaire coreografia ni pòlvora, els assitents a aquest espectacle es converteixen en treballadors d'una empresa d'electrodomèstics a punt de tancar. En la proposta de Roger Bernat no hi ha gaire èpica, només la constatació d'un fracàs en tres moments de la història. De tres fracassos, doncs. al 1979, els treballadors de Númax van voler que els obrers aprenguessin de la seva experiència (traumàtica) a través de la pel·lícula documental "Númax presenta" de Joaquim Jordà. Roger Bernat ha fet una nova desconstrucció sumant-li, ara, les opinions dels treballadors de Fagor, una altra empresa d'electrodomèstics en què els treballadors veuen impotents com la fàbrica ha de tancar. I això, que ells són socis cooperavistes. El que havia de servir per ser coresponsable, disposar d'informació de primera mà i trobar solucions pràctiques, en realitat és un mocador que fa callar les queixes, les tapa: Fer vaga o queixes públiques és tirar-se pedres a la teulada, en quant a socis d'una empresa en caiguda lliure. El tercer salt és el dels treballadros de Númax que es miren les seves pròpies opinions del 1979 i les que acaben de pronunciar al País Basc els de Fagor. 

35 anys després la situació del treballador en cadena és més fràgil. També és més dèbil el compromís amb els companys i, en certa manera, en tirar endavant una empresa que dóna de menjar a moltes famílies. El propi Roger Bernat signa alguna cita en què es confessa també perdedor: perquè ell sap que aquest espectacle performatiu mai es podrà presentar amb els treballadors d'una fàbrica; només pot pretendre interessar al públic del teatre. La revolució està venuda? La Internacional ja és només una icona caduca? La solidaritat laboral és una quimera? Si no és així, per què no hi ha més revoltes? Bernat, aparentment de manera ingènua (i amb el ganxo de les acotacions entre parèntesi que aporten comicitat a un tema aspre), planta moltes preguntes als seus oients/actors. La gent s'hi implica, entre divertit i militant. És una espurna, un crit en una època de tant soroll eixodador amorf.