Numax-Fagor-plus

Nous formats

informació obra


Autoria:
Roger Bernat, a partir de Numax, presenta (1980), de Joaquim Jordà
Dramatúrgia:
Roberto Fratin
Intèrprets:
Performer: Núria Martínez-Vernis
Companyia:
Roger Bernat / FFF
Adaptació:
Amb la col·laboració dels extreballadors, i extreballadores de les fàbriques Numax, i Fagor-Electrodomésticos
Producció:
Elèctrica Produccions, Grec 2014 Festival de Barcelona, KunstenFestivalDesArts (Brussel·les)
Sinopsi:

Amb una única performer i un públic convertit en elenc de l’espectacle, aquest muntatge recrea un moment clau de les lluites obreres a la Barcelona del final dels anys setanta: el que van protagonitzar els treballadors i treballadores de Numax.

Assemblees, discussions, mobilitzacions...  La de Numax és la història d’una experiència d’autogestió protagonitzada pels empleats d’una fàbrica d’electrodomèstics en resposta als intents de tancament dels empresaris. És especialment coneguda perquè el cineasta Joaquim Jordà en va fer un film, Numax presenta (1980), que encara avui se segueix projectant. Roger Bernat, però, ha anat més enllà i reconstrueix la història de Numax amb l’ajuda d’una única performer, Núria Martínez-Vernis, i dels mateixos espectadors, que es converteixen en protagonistes de la funció recreant les assemblees i reunions dels comitès d’obrers. Mentrestant, a la pantalla s’alternaran els treballadors que apareixien al film de Joaquim Jordà i els de la cooperativa Fagor, que es van quedar al carrer l’any passat i que han col·laborat també en aquest projecte escènic parlant sobre les seves experiències i impressions davant d’una càmera. Teatre sense actors per explicar dues històries paral·leles separades per més de trenta anys.

(*) La versió anterior d’aquesta peça va ser una coproducció del FRAC Basse Normandie (Caen) i Temporada Alta (Girona). Podeu consultar les valoracions d'aquesta versió per dos dels crítics de Recomana aquí: valoracions de "Re-presentació: Numax".

Finalista als Premi de la Crítica 2014 en la categoria de noves tendències.

Crítica: Numax-Fagor-plus

19/07/2014

Divertiment performàtic sobre lluites sindicals

per Víctor Giralt

Nou experiment interactiu de Roger Bernat. Potser un dels més reeixits... però segons com es miri. Si bé és cert que funciona millor que mai la interactivitat, és innegable que Bernat basteix un muntatge humorístic a partir d’experiències gens alegres, com són les de les lluites obreres de dues empreses: Numax a finals dels setanta, Fagor en la darrera dècada.

La paternitat de l’ invent és compartida;  ‘Numax-Fagor...’ s’explica,  sobretot,  a partir del documental ‘Numax presenta’, de Joaquim Jordà.  Un celebrat clàssic del gènere que retrata  la pírrica experiència autogestionària dels treballadors de Numax, una petita empresa d’electrodomèstics catalana que havia fet fallida a mitjans dels anys setantes.

L’espectacle , un exemple canònic de teatre-document, té dues cares. Una de convencional, nodrida a partir de projeccions de l’ esmentada cinta i d’un remake sobre la situació viscuda, més recentment, pels treballadors de la cooperativa basca Fagor (la més gran d’Espanya).

L’altra –la més arriscada- convida els espectadors a ser protagonistes. Cadascú assumeix un paper de l’auca, llegint, en pantalla, els discursos dels activistes històrics d’ambdós conflictes laborals (Numax i Fagor). Hi ha qui ho fa amb certa convicció...hi ha qui, es nota, no ha patit mai cap problema laboral... ni de lluny. El resultat és refrescant, divertit, i un punt desmitificador...però no sé fins a quin punt són moments per riure’s de les penúries laborals de ningú,  sincerament.