Ocells i llops

Teatre

informació obra


Autoria:
Josep Maria de Sagarra
Direcció:
Lurdes Barba
Escenografia:
Ramon B. Ivars
Vestuari:
María Araujo
Il·luminació:
Maria Domènech (aai)
Ajudantia de direcció:
Àurea Márquez
Intèrprets:
David Bagés, Nausicaa Bonnín, Carme Conesa, Llorenç González, Francesc Lucchetti, Jaume Madaula, Montse Pérez, Roser Tapias
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya
Sinopsi:

Ocells i llops forma part d’un petit grup d’obres en què també hi ha Galatea i L’alcova vermella, amb les quals Sagarra s’allunya del teatre que havia escrit fins aleshores, amb l’afany de «fer un teatre més d’acord amb la meva consciència i més d’acord amb el clima espiritual del nostre temps». Aquests textos, oberts a les renovacions estètiques impulsades pel teatre de Jean Cocteau, Eugene O’Neill o de Jean-Paul Sartre, mostren l’existència d’un dramaturg que probablement sorprendrà a qui el vulgui continuar considerant un autor convencional més pendent de l’èxit popular que del compromís personal amb el seu temps.

Lucrècia, una mare de família vídua sense gaire vida social, s’enfronta silenciosament als conflictes secrets dels seus tres fills, que els hi procuren amagar, tractant-la com si fos una nina innocent que no podria suportar cap mena de trasbals moral. El protagonisme que adquireixen temes com l’avortament, l’homosexualitat, la corrupció o la prostitució, sorprèn en una obra escrita l’any 1948 que recorda en molts sentits l’univers de la gran novel·la de Sagarra, Vida privada.

Crítica: Ocells i llops

03/03/2014

Interessant, il·lustratiu d'un temps i un país, amè, ben fet

per María José Ragué

"Ocells i llops", a la Sala Petita del TNC, és una obra de Sagarra, que tot i posar-nos en una atmosfera i uns anys lluny d'avui, ens mostra una contemporaneitat molt notable. Aquesta és una de les obres poc representades de l'autor. Ens planteja temes actuals en un plantejament de fa dècades. És una gàbia en la qual la senyora no s'ha d'assabentar de res del què passa, com si estigués en una gàbia amb els seus ocells i que viu seguint les normes de la burgesia catalana de l'época. Però sap molt bé tot el que està passant en el seu entorn familiar: una filla que aborta, un fill homosexual relacionat amb els baixos fons de la societat...només el seu amic, el doctor, rep les seves confessions i sap el què passa. Fins que morirà d'un atac del seu cor delicat. Fantàstica Carme Conesa, en la protagonista i brillants també David Bagés, Montse Pérez i esplèndida Nausicaa Bonnin....La direcció de Lurdes Barba té un gran domini de les situacions... Només falla en aquest muntatge un espai escènic massa fred i distant que sembla ser degut a les retallades del pressupost i que obliga a emprar decorats que ja existeixen en el TNC, emprats en d¡altres muntatges.

Un excel·lent espectacle gairebé per a tots els públics.