Ocells i llops

Teatre

informació obra


Autoria:
Josep Maria de Sagarra
Direcció:
Lurdes Barba
Escenografia:
Ramon B. Ivars
Vestuari:
María Araujo
Il·luminació:
Maria Domènech (aai)
Ajudantia de direcció:
Àurea Márquez
Intèrprets:
David Bagés, Nausicaa Bonnín, Carme Conesa, Llorenç González, Francesc Lucchetti, Jaume Madaula, Montse Pérez, Roser Tapias
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya
Sinopsi:

Ocells i llops forma part d’un petit grup d’obres en què també hi ha Galatea i L’alcova vermella, amb les quals Sagarra s’allunya del teatre que havia escrit fins aleshores, amb l’afany de «fer un teatre més d’acord amb la meva consciència i més d’acord amb el clima espiritual del nostre temps». Aquests textos, oberts a les renovacions estètiques impulsades pel teatre de Jean Cocteau, Eugene O’Neill o de Jean-Paul Sartre, mostren l’existència d’un dramaturg que probablement sorprendrà a qui el vulgui continuar considerant un autor convencional més pendent de l’èxit popular que del compromís personal amb el seu temps.

Lucrècia, una mare de família vídua sense gaire vida social, s’enfronta silenciosament als conflictes secrets dels seus tres fills, que els hi procuren amagar, tractant-la com si fos una nina innocent que no podria suportar cap mena de trasbals moral. El protagonisme que adquireixen temes com l’avortament, l’homosexualitat, la corrupció o la prostitució, sorprèn en una obra escrita l’any 1948 que recorda en molts sentits l’univers de la gran novel·la de Sagarra, Vida privada.

Crítica: Ocells i llops

04/03/2014

Lluita fratricida al TNC

per Mireia Izard

Aquests dies a la Sala Petita del TNC hi sentireu ocells cantant de desesperació, però també ecos de Casa de nines, d'Henrik Ibsen, i de Vida privada, de Josep Maria de Sagarra. I és que precisament la directora Lurdes Barba s'ha fet seva una de les obres més desconegudes de l'escriptor català i ens la presenta amb la major cruesa possible. És Ocells i llops, on la mare vídua d'una nissaga burgesa intenta mantenir intactes les parets de cristall del palau mentre els seus tres fills hi tiren pedres i amaguen la mà.

La mare, Lucrècia, és una fantàstica Carme Conesa que aconsegueix un equilibri perfecte entre la fragilitat i ingenuïtat aparent del seu personatge i, alhora, la seva maduresa. Els tres fills, algun potser massa afectat, són els llops amb pell d'ovella que amb només una hora i mitja destrossen la nina perfecta tallada pel patró de la moral de postguerra.