Ombra (parla Eurídice)

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Jule Böwe, Cathlen Gawlich, Renato Schuch, Maik Solbach
Escenografia:
Alex Eales
Vestuari:
Sussie Juhlin-Wallen
Vídeo:
Ingi Bekk
So:
Melanie Wilson, Mike Winship
Il·luminació:
Anthony Doran
Dramatúrgia:
Nils Haarmann
Autoria:
Jokin Oregi, La Baldufa
Sinopsi:

L’any 2004, el jurat del premi Nobel de literatura va anunciar la concessió del premi a Elfriede Jelinek, una personalitat que, al seu país, Àustria, és especialment estimada però també criticada. I és que les seves novel·les i obres teatrals ja feia molt de temps que denunciaven la cara fosca d’un país que, segons diu l'autora, és una societat petitburgesa que encara no ha passat comptes amb el seu passat recent. Els enemics de Jelinek la qualifiquen de feminista radical, una etiqueta que a ella no la molesta en absolut. No és estrany que d’aquesta ment hagin nascut relectures feministes d’històries clàssiques com per exemple aquesta versió diferent del mite d’Orfeu i Eurídice que ara arriba al Grec Festival de Barcelona. Orfeu és, aquí, un cantant masclista i possessiu que ha anat als inferns a buscar la seva estimada Eurídice. Tots dos travessen llargs passadissos, pous foscos i carrers subterranis en un llarg trajecte recreat amb l’ajuda d’un vibrant vídeo en directe i un vívid espai sonor. I és que els espectadors podran seguir el trajecte que segueix la protagonista mitjançant els plans successius d'un film realitzat en directe, les imatges del qual es projecten en una gran pantalla. Durant el viatge, Eurídice s’adona que, tot i ser una autora destacada, tota la seva existència ha transcorregut a l’ombra d’aquest Orfeu que l’ha vinguda a salvar. Perquè, realment l’està salvant? I és que ella es preguntarà si no és més plena i autèntica una no vida pròpia als inferns que una existència subjugada en el món dels vius. Una posada en escena especialment imaginativa integra els paisatges visuals i sonors amb un text punyent i corrosiu. 

Signa la posada en escena Katie Mitchell, directora que ha treballat amb la Royal Shakespeare Company, el Royal National Theatre, el National Theatre de Londres o el Royal Court Theatre, que ha passat per nombrosos teatres estrangers que van del Piccolo Teatro de Milà al Teatre Reial d’Estocolm i que ha signat també la posada en escena d’un grapat d’òperes.

Finalista a espectacle internacional dels Premis de la Crítica 2018

Crítica: Ombra (parla Eurídice)

13/07/2018

Maravilla cinematográfica-teatral

per Elisa Díez

(...)

Asistimos atónitos a un teatro muy cinematográfico, en el que podemos ver la película proyectada en una pantalla, optar por seguir cómo trabajan actores, cámaras, al mismo tiempo que vemos retazos del montaje en pantalla, mientras leemos sobretítulos (la obra está en alemán).

Pero no sólo sorprende la puesta en escena. También lo hace el drama de Eurídice trasladado a la actualidad, con una pátina de atmósfera de serie escandinava que pone los pelos de punta. Eurídice "vuelve a la vida" para encontrarse con Orfeo convertido en una conocida estrella del rock, que es quien la va a buscar al infierno. Durante el trayecto se da cuenta que lo que ha hecho es vivir siempre en la sombra de Orfeo y que el mundo al que se dirige no se lo pondrá fácil para vivir una vida independiente y quizás sea mejor seguir viviendo en una habitación propia pero llena de sombras.

Sin saber definir bien si la propuesta de Mitchell entra en el mundo del teatro, del cine o de ese Tercer Arte que el escritor canadiense John Pearson le ha atribuido, la verdad es que el viaje visual es impresionante. Un continuo movimiento de acciones, escenarios, aquello que normalmente no vemos, lo que pasa en escena y fuera de ella (la sala Puigserver se abre de par en par) y sus costuras. Un claro ejemplo es ver "funcionar" los ascensores o cómo se crean las escenas, todo en segundos y sin margen de error.

La dramaturgia de Nils Haarmann conserva el existencialismo que caracteriza a las obras de la dramaturga austríaca Elfriede Jelinek. Ombra es básicamente una obra narrada, de pensamientos y lo que para muchos sería lujo tener a una narradora presente todo el tiempo en el escenario, aquí es una de sus partes fundamentales. La cabina de doblaje iluminada permanentemente, la actriz de vozCathlen Gawlich nos narra con una dicción extremadamente brillante, que acentúa con precisión los momentos álgidos.

(...)