One-Hit Wonders

Dansa

informació obra


Companyia:
Cia Sol Picó
Intèrprets:
Sol Picó (ballarina), Joan Manrique (actor)
Coreografia:
Sol Picó
Direcció:
Sol Picó i Ernesto Collado
Escenografia:
Joan Manrique
Vestuari:
Valeria Civil
Il·luminació:
Sylvia Kuchinow
Direcció Musical:
Mireia Tejero
Producció:
Pia Mazuela-Cia Sol Picó, Temporada Alta 2014
Estrena:
Estrena a Temporada Alta 2014
Sinopsi:

Si fa dos anys, a l’estrena de Memòries d’una puça, la ballarina i coreògrafa Sol Picó semblava la Caputxeta Vermella, ara és l’Alícia que entra amb idèntica innocència al país de les meravelles de vint anys de grans hits. Sol Pico és la dona aranya: les seves vuits potes són el teatre i la dansa contemporània, l’estilització de puntes del ballet clàssic i el ritme del taconeig flamenc, la tendresa i la força, l’energia de la formiga atòmica i l’aparent ingenuïtat de l’abella Maia. Entre la dona normal i el més potent glamour de la baby superstar, Sol Picó és vindicació femenina encarnada en la bella i la bèstia.

Crítica: One-Hit Wonders

03/10/2014

Sol Picó no es pot transformar en dièsel

per Jordi Bordes

Sol Picó és enèrgica. Ho serà sempre, encara que l'elasticitat i la fortalesa no l'acompanyin... Acaba d'estrenar una peça en la que comença a descobrir l'ombra que projecta el seu cos, la sensació de ser dalt del cim i de començar el camí de baixada, de retorn, de declivi. Ho fa reconstruint els seus quadres més sonats (els seus hits) però donant-li una profunditat un punt dolorosa. També és divertida amb el seu discurs, acomboiat per la veu en off d'Ernesto Collado. és massa evident que el retrat que projecta sobre linòleum blanc és la seva vida, a vegades desdoblant-se, també, amb la companya de seient de vol. Poser és inncessari tanta iinsistència en el seu pas concret i seria més adequat obrir-lo a una etapa vital que cadascú sent en el camp particular. 

Sol Picó és terra quan trepitja amb les puntes poderoses. És aire quan extè els braços com si fossin ales d'àngel. És aigua per la seva frescor, en passes juganeres, de còmic, de Matrix i també pel seu humor un punt càustic. I és foc quan planteja immolar-se per ser l'últim raig del capvespre. Li queden moltes vetllades actuant en escenaris. Ella ho sap, tot i que tem pel dia que no li quedin tanta carrera per endavant. L'obra alterna la poesia visual, la contundència, el joc... És molt complerta tot i que hi ha buits massa evidents entre quadre i quadre que el rodatge ajudarà, molt probablement, a encongir.

Trivial