Ozom

Familiar

informació obra


Text:
Josep Maria Lari
Direcció:
Josep Maria Lari, David Pintó, Victor Alvaro
Intèrprets:
Mag Lari
Companyia:
Gataro
Sinopsi:

OZOM és el nou espectacle de màgia on Mag Lari mira de sorprendre amb tot l’il·lusionisme del teatre, perquè hi ha apostat per un plantejament teatral diferent: OZOM transporta a un festival de màgia on actuen quatre il·lusionistes que han estat referents mundials en algun moment de la història de la màgia, i tot plegat presentat perl mateix Lari. 

OZOM també és un homenatge als grans mags que han convertit l’il·lusionisme en un art admirat al llarg dels segles. Un art que pretén desconcertar els sentits de la forma més dolça possible, de manera que el desafiament no és una lluita amb l’espectador sinó un joc entranyable que fa aflorar el nen que tothom porta dins.


Crítica: Ozom

16/12/2015

Un palau de cartes que es cau per desig de grandesa

per Jordi Bordes

Com un gegant amb peus de fang. Així és el nou intent valent de Mag Lari. Perquè s'atreveix amb presentar cinc personatges (quatre dobles i ell mateix), amb biografies diferents en un espai monumental per superar el seu personatge (que segueix ben present en les presentacions). El problema principal és que l'erra en fer uns números que insisteixen en la gran il·lusió.

És cert que les grans il·lusions (escapisme, partir cossos en dos, fregir-los a espases...) són l'atracció ideal per la seva espectacularitat, si es vol fer un espectacle de gran format. Però es perd una oportunitat preciosa de desplegar altres jocs de manipulació (d'anelles, cartes, boles...) que permeten dotar de color cada personatge recreat. També és fluixa la credibilitat d'aquests personatges (que resulta que són reals però que semblen inventats totalment). 

Hi ha moments màgics, evidentment, amb l'aparició del seu Cirici Pasqual, però es cau amb l'excés amb en Goretti o el happy flower de'n Gin Clark (cal admetre que el joc de sorra i aigua és magnètic i ben ubicat en l'aura astral d'aquest personatge). Lari ha volgut fer una dramatúrgia a partir de la creació d'uns personatges però aquests, tant diferents en aspecte i caràcter, juguen principalment a grans il·lusions, que acaben sonant reiteratives (tot i que sempre són espectaculars, i ben resoltes, evidentment).