Ozom

Familiar

informació obra


Text:
Josep Maria Lari
Direcció:
Josep Maria Lari, David Pintó, Victor Alvaro
Intèrprets:
Mag Lari
Companyia:
Gataro
Sinopsi:

OZOM és el nou espectacle de màgia on Mag Lari mira de sorprendre amb tot l’il·lusionisme del teatre, perquè hi ha apostat per un plantejament teatral diferent: OZOM transporta a un festival de màgia on actuen quatre il·lusionistes que han estat referents mundials en algun moment de la història de la màgia, i tot plegat presentat perl mateix Lari. 

OZOM també és un homenatge als grans mags que han convertit l’il·lusionisme en un art admirat al llarg dels segles. Un art que pretén desconcertar els sentits de la forma més dolça possible, de manera que el desafiament no és una lluita amb l’espectador sinó un joc entranyable que fa aflorar el nen que tothom porta dins.


Crítica: Ozom

23/12/2015

Una olla barrejada de cinc mags

per Andreu Sotorra

Temps era temps, hi havia un mag que es deia OZ. Temps era temps, hi havia també un cantant que es deia Raphael i que tot ho trobava «maravillOZO». De la fusió dels dos, o vés a saber si només d'un joc de lletres espontani, en surt l'enigmàtica paraula OZOM que, com en el seu dia l'ANTAVIANA de Calders, pot quedar inclosa des d'ara en el diccionari popular.

El nou macroespectacle del Mag Lari és una mena d'olla barrejada de cinc mags, el mateix Mag Lari i quatre mags més vinguts del més enllà —del més enllà de les bambolines, vull dir—: Gin Klark, Wenceslao Padró, Cirici Pasqual i Goretti. Unes estrelles de Hollywood els anuncien al terra del vestíbul, trepitjades pels espectadors quan entren al teatre.

Un dels mags és vingut de Las Vegas, kitsch-kitsch, com si el segle no hagués canviat; l'altre, circula en una cadira de rodes elèctrica nostàlgic del seu passat cèlebre; l'altre, casolà, amb sotana i una monja d'ajudant, es presenta amb un armari-carruatge que sembla tret del segle XIX; i l'últim, vingut del món gore, amenaça amb la sang als llavis i les puntes de les ungles i amb destrals capaces de deixar en ridícul l'invent diabòlic francès de la guillotina.

De tot plegat, el Mag Lari se'n fa responsable, mestre de cerimònies i amfitrió. I això l'obliga a renunciar personalment a alguns dels seus trucs més habituals per passar a fer un paper d'actor-director o, dit d'una altra manera, de showman. (...)