I si omplim, de nou, de contingut, la paraula llibertat? I si hi pensem, ballem damunt, cacem el fum, toquem el dos, cridem mil veus la llibertat? I si hi ha música rere el soroll dels qui han venut la llibertat? I si ara, ara i aquí, tu que callaves, ara tens veu? I si escoltem el so del no, el so del sí, el so del però? I si vens a construir la llibertat? Tres intèrprets i un piano de cua. Un joc amb pilotes que genera un espai sonor, un ritme, però també una manera de moure’s, una corporalitat i un univers propi. Les Impuxibles presenten la seva primera peça de carrer —espai físic, simbòlic i polític— convençudes que ara més que mai és el moment de sortir a l’espai públic, allà on tenim més coses a dir.