Paradís pintat

Circ

informació obra


Dramatúrgia:
Ferruccio Cainero
Autoria:
Pepa Plana, Alexander Vantournhout, Bauke Lievens
Intèrprets:
Pepa Plana
Escenografia:
Lali Canosa
Vestuari:
Rosa Solé
Il·luminació:
Yuri Plana
So:
Yuri Plana
Vídeo:
Nueveojos
Producció:
Cia. Pepa Plana
Estrena:
Grec 2016, Grec 2016
Sinopsi:

Qui no ha vist a casa o al menjador dels tiets un d'aquells quadres religiosos plens d'angelets? Doncs un d'aquests éssers innocents protagonitza aquest espectacle.

El nostre àngel vol volar per ser àngel de la guarda i no se’n surt. Però no li fa res no saber volar, perquè pensa anar per sota de l'aigua, on creu que li serà més fàcil moure's. En aquest món viurà divertides aventures fins que descobreixi que el fons d'aquest mar on s'acaba d'instal·lar s'omple dia i nit d'homes, dones i nens, tots ofegats quan miraven de salvar la vida entrant a un continent on no els volen.

Una de les grans pallasses europees estrena un espectacle que, malgrat ser divertit, també ens connectarà amb la cara més tràgica del món on vivim i, com fan els bons pallassos, ens posarà un mirall davant la cara. No patiu però perquè, tot i que aquesta història no pugui tenir un final feliç, sí que pot obrir portes i finestres a l'esperança i, especialment, retre homenatge a tots els qui han perdut la vida mentre demanaven l'oportunitat de tenir una vida millor.

Crítica: Paradís pintat

27/11/2016

Entre el somriure i la cervesa ben amarga

per Núria Cañamares

La pallassa Pepa Plana ha tingut una bona pensada: denunciar la desídia davant els naufragis en patera dels immigrants. La fórmula és bona: s’ha vestit d’angeleta i s’ha escapat del quadre on està pintada ja que allà s’avorreix. Vol passar-s’ho bé i ajudar els altres, convertir-se en àngel de la guarda. Aquesta és la línia d’acció de ‘Paradís pintat’, si bé no es fa clara fins ben avançat l’espectacle amb un gir que congela els somriures servint cervesa negra i ben amarga per a tothom. És aleshores quan té alguna cosa realment important per explicar i tot pren una altra volada.

L’espectacle és entretingut. Resulta divertit veure què fa fora del quadre aquesta angeleta cansada de resar dempeus amb cara de pàmfila tot el sant dia. Els gags s’encadenen uns amb altres seguint una dramatúrgia que encara té camp per explorar. Alguns estan ben calçats i fan avançar coherentment l’argument, d’altres beuen de l’absurd del pallasso i rauen en la simplicitat de “fer alguna cosa” perquè l’angeleta no s’avorreixi. És cert que és així com sovint neixen les grans idees o invents –com ara, convertir-se en àngel de la guarda del mar–, però n’hi ha que tallen el ritme amb el perill que, qui s’avorreixi, sigui el públic. És ben difícil jugar amb l’avorriment a escena.

Humana i expressiva, Pepa Plana té una gran capacitat per empatitzar amb els espectadors, fer-los riure i emocionar-los. Lògicament s’ajuda del maquillatge, vestuari, escenografia, atrezzo, etc., però és el seu ofici –reconegut amb el Premi Nacional de Cultura 2014 del CoNCA– el que sustenta la interpretació. L’escenografia, de Lali Canosa, mereix una menció especial: tant per les possibilitats que brinden el quadre, l’immens coixí i el cofre, com més tard la recreació del fons marí amb la màgia visual de l’estudi Nueveojos, que sorprèn gratament i deixa amb ganes de més.

Atacar el drama de les migracions a través del clown permet fer una pessigada meravellosa que, ara mateix, sura en mar obert. Una dramatúrgia més madura ajudarà que tingui un llarg i transcendent viatge.

Trivial