Paradís

Teatre | Musical

informació obra


Autoria:
Martí Torras, Divinas, Christopher Marlowe, Piotr Ilitx Txaikovski
Intèrprets:
Carla Mora (soprano), Irene Ruíz (mezzo-soprano), Marta Mora (contralto)
Interpretació musical:
Cesc Miralta / Juli Aymí (clarinetista), Federico Mazzanti (pianista)
Companyia:
Parking Shakespeare, Ballet Nacional de Moscou
Coreografia:
Carla Móra, Vanesa Domínguez
Vestuari:
Mon Alós
Caracterització:
Mon Alós
Escenografia:
Martí Torras, Albert Manubens
So:
Pere Albiñana
Vídeo:
Josep Bayo
Sinopsi:

En plena postguerra, la Rosa i la Carmeta, dues coristes que havien format part del “Paradís”, una companyia ambulant de varietés que havia revolucionat mig país amb la grandesa de les seves actuacions, malviuen ara del record d’aquell passat gloriós i continuen viatjant poble a poble, només acompanyades de dos músics, actuant clandestinament per a quatre gats, en descampats i altres llocs miserables. La necessitat i la gana no en tenen prou amb les seves danses i cançons, i mentres esperen a aquell empresari del  “Paral.lelu” que vingui a rescatar-les, la prostitució no deixa de ser un altre dels mitjans per sobreviure.

Enmig de tota aquesta sordidesa allunyada del glamour d’abans, reben la visita d’una noieta que voldria cantar al  Paradís. És la Purita, una noia ingènua, beata i sacrificada, que té una idea molt equivocada del Paradís que ha vingut a actuar al seu poble. La Rosa veu en la seva innocència un auguri de bona sort per a la companyia, i decideix ensenyarli a cantar i ballar, per convertir-la en una nova estrella del Paradís.

Quan apareixen les tres noies a escena amb aquella música en directe, tot es transforma, i la gent del poble es deixa caure pel Paradís. Tot el què era miserable i decadent, es converteix en bellesa i horror a parts iguals. Perquè l’engany i la perversió d’un membre de la comunitat demana un preu molt alt. I la sort es paga.


Crítica: Paradís

13/01/2015

Alegria, alegria, que són quatre dies! Alegria i, sobretot, fer dringar el plateret, ni que sigui per poder menjar calent una

per Andreu Sotorra

Alegria, alegria, que són quatre dies! Alegria i, sobretot, fer dringar el plateret, ni que sigui per poder menjar calent una nit! Però, com passa a les millors pistes de circ, el somriure del pallasso amaga a vegades una tristor envoltada de tragèdia, o més d'una.

Perquè l'espectacle tragicòmic 'Paradís' de la companyia Divinas no sigui només un repertori musical que ve de la ja llunyana postguerra —les seves creadores el dediquen a les seves àvies— la dramaturga brasilera establerta a Catalunya, Marilia Samper —la mateixa autora de 'Pulmons'— ha bastit una trama que va destapant les interioritats de cadascuna de les tres protagonistes: la Carmeta, la Rosa i la Purita, tres artistes fetes arran de terra, de mitjan segle passat, que són les supervivents i continuadores d'una troupe de carro i barraca que anava de poble en poble per oferir el seu espectacle i que, pels nous aires dels temps, va anar caient en decadència.

Elles tres, però, mantenen l'esperit i la rauxa de la companyia nòmada mentre esperen el contracte del segle que els ha d'arribar de la cartera plena d'un dels empresaris dels teatres del Paral·lel. La Carmeta i la Rosa són les dues veteranes. I la Purita, una noia ingènua, òrfena i il·lusionada, se'ls presenta en una de les actuacions per formar part de la colla ni que la seva educació musical sigui més aviat la de "cantar missa", que no vol dir que no acabi marcant el do —entre altres coses— amb les peces més airoses del gènere del cuplet, la 'copla' o el pasdoble. (...)

Trivial