Paradís

informació obra



Autoria:
Martí Torras, Divinas, Christopher Marlowe, Piotr Ilitx Txaikovski
Intèrprets:
Carla Mora (soprano), Irene Ruíz (mezzo-soprano), Marta Mora (contralto)
Interpretació musical:
Cesc Miralta / Juli Aymí (clarinetista), Federico Mazzanti (pianista)
Companyia:
Parking Shakespeare, Ballet Nacional de Moscou
Coreografia:
Carla Móra, Vanesa Domínguez
Vestuari:
Mon Alós
Caracterització:
Mon Alós
Escenografia:
Martí Torras, Albert Manubens
So:
Pere Albiñana
Vídeo:
Josep Bayo
Sinopsi:

En plena postguerra, la Rosa i la Carmeta, dues coristes que havien format part del “Paradís”, una companyia ambulant de varietés que havia revolucionat mig país amb la grandesa de les seves actuacions, malviuen ara del record d’aquell passat gloriós i continuen viatjant poble a poble, només acompanyades de dos músics, actuant clandestinament per a quatre gats, en descampats i altres llocs miserables. La necessitat i la gana no en tenen prou amb les seves danses i cançons, i mentres esperen a aquell empresari del  “Paral.lelu” que vingui a rescatar-les, la prostitució no deixa de ser un altre dels mitjans per sobreviure.

Enmig de tota aquesta sordidesa allunyada del glamour d’abans, reben la visita d’una noieta que voldria cantar al  Paradís. És la Purita, una noia ingènua, beata i sacrificada, que té una idea molt equivocada del Paradís que ha vingut a actuar al seu poble. La Rosa veu en la seva innocència un auguri de bona sort per a la companyia, i decideix ensenyarli a cantar i ballar, per convertir-la en una nova estrella del Paradís.

Quan apareixen les tres noies a escena amb aquella música en directe, tot es transforma, i la gent del poble es deixa caure pel Paradís. Tot el què era miserable i decadent, es converteix en bellesa i horror a parts iguals. Perquè l’engany i la perversió d’un membre de la comunitat demana un preu molt alt. I la sort es paga.


Crítica: Paradís

22/01/2015

Radiant espectacle musical, fresc i punyent

per Francesc Massip

Si es combina una expressiva selecció de coples, cuplets, pasdobles i tangos des de 1900 fins als anys cinquanta, amb un punyent fil argumental teixit per la dramaturga Marília Samper, d’un talent singular i un abrinat sentit del diàleg, tot plegat orquestrat per un director de provada eficàcia com Martí Torras, i, molt especialment, interpretat, cantat, ballat, gestualitzat per tres cantatrius amb àngel i espaterrant frescor, el resultat és un espectacle exquisit i potent com Paradís. Irene Ruiz és una mezzo càlida que incorpora el rol més dissortat, l’artista que per mantenir la filla ha de prostituir-se després de cada actuació, mentre es mina la salut. Marta Móra és la contralt que fa de directora de la companyia que crea una falsa il·lusió per tal de continuar juntes l’esgavellada companyia de varietats. I la més jove, que fa de nouvinguda pureta i abnegada, és la soprano Carla Móra, un espinguet que destil·la claror, amb cascavells a la mirada i un magnetisme de moviments i actuació que la fa radiant. Quin trio més ben conjuminat! I quin espectacle més joiós i rodó!


Trivial