Paradís

informació obra



Autoria:
Martí Torras, Divinas, Christopher Marlowe, Piotr Ilitx Txaikovski
Intèrprets:
Carla Mora (soprano), Irene Ruíz (mezzo-soprano), Marta Mora (contralto)
Interpretació musical:
Cesc Miralta / Juli Aymí (clarinetista), Federico Mazzanti (pianista)
Companyia:
Parking Shakespeare, Ballet Nacional de Moscou
Coreografia:
Carla Móra, Vanesa Domínguez
Vestuari:
Mon Alós
Caracterització:
Mon Alós
Escenografia:
Martí Torras, Albert Manubens
So:
Pere Albiñana
Vídeo:
Josep Bayo
Sinopsi:

En plena postguerra, la Rosa i la Carmeta, dues coristes que havien format part del “Paradís”, una companyia ambulant de varietés que havia revolucionat mig país amb la grandesa de les seves actuacions, malviuen ara del record d’aquell passat gloriós i continuen viatjant poble a poble, només acompanyades de dos músics, actuant clandestinament per a quatre gats, en descampats i altres llocs miserables. La necessitat i la gana no en tenen prou amb les seves danses i cançons, i mentres esperen a aquell empresari del  “Paral.lelu” que vingui a rescatar-les, la prostitució no deixa de ser un altre dels mitjans per sobreviure.

Enmig de tota aquesta sordidesa allunyada del glamour d’abans, reben la visita d’una noieta que voldria cantar al  Paradís. És la Purita, una noia ingènua, beata i sacrificada, que té una idea molt equivocada del Paradís que ha vingut a actuar al seu poble. La Rosa veu en la seva innocència un auguri de bona sort per a la companyia, i decideix ensenyarli a cantar i ballar, per convertir-la en una nova estrella del Paradís.

Quan apareixen les tres noies a escena amb aquella música en directe, tot es transforma, i la gent del poble es deixa caure pel Paradís. Tot el què era miserable i decadent, es converteix en bellesa i horror a parts iguals. Perquè l’engany i la perversió d’un membre de la comunitat demana un preu molt alt. I la sort es paga.


Crítica: Paradís

26/12/2014

Història ben senzilla per bastir unes interpretacions de cançons magnífiques

per Jordi Bordes

"PAradís" és un preciós conte trist que inclou cançons divertides per esbandir els problemes. Ja ho diu un dels personatges, celebrem la festa aquest instant, deixem per demà les cabòries. Des de fa una dècada, Divinas treballa per casar la seva capacitat sublim de cantar i ballar en explicar històries. A Paradís, han reeixit sense cap mena de dubte. Perquè la trama és molt senzilla, salpebrada de punts de comèdia i de tragèdia injusta, amb uns personatges molt ben pautats: la somniadora i pal de paller de la troupe; la enfant terrible, cap de cartell amb un secret que li impedeix ser lliure; i la que tot just debuta i tot ho sent com a nou i com a verge. La seva divertida ingenuïtat permet allargar la convivència de les altres dues artistes d'aquesta troupe que prova sort mentre espera la seva oportunitat d'instal·lar-se al Paral·lel.

No us la perdeu! Amb música en directe, molt ben actuada i amb una trama que manté la intriga del destí de les tres artistes. Us fareu un favor a la vostra tendresa, sense deixar de divertir-vos ni de sorprendre's per unes veus, tot emoció i intenció.


Trivial