Paradís

Teatre | Musical

informació obra


Autoria:
Martí Torras, Divinas, Christopher Marlowe, Piotr Ilitx Txaikovski
Intèrprets:
Carla Mora (soprano), Irene Ruíz (mezzo-soprano), Marta Mora (contralto)
Interpretació musical:
Cesc Miralta / Juli Aymí (clarinetista), Federico Mazzanti (pianista)
Companyia:
Parking Shakespeare, Ballet Nacional de Moscou
Coreografia:
Carla Móra, Vanesa Domínguez
Vestuari:
Mon Alós
Caracterització:
Mon Alós
Escenografia:
Martí Torras, Albert Manubens
So:
Pere Albiñana
Vídeo:
Josep Bayo
Sinopsi:

En plena postguerra, la Rosa i la Carmeta, dues coristes que havien format part del “Paradís”, una companyia ambulant de varietés que havia revolucionat mig país amb la grandesa de les seves actuacions, malviuen ara del record d’aquell passat gloriós i continuen viatjant poble a poble, només acompanyades de dos músics, actuant clandestinament per a quatre gats, en descampats i altres llocs miserables. La necessitat i la gana no en tenen prou amb les seves danses i cançons, i mentres esperen a aquell empresari del  “Paral.lelu” que vingui a rescatar-les, la prostitució no deixa de ser un altre dels mitjans per sobreviure.

Enmig de tota aquesta sordidesa allunyada del glamour d’abans, reben la visita d’una noieta que voldria cantar al  Paradís. És la Purita, una noia ingènua, beata i sacrificada, que té una idea molt equivocada del Paradís que ha vingut a actuar al seu poble. La Rosa veu en la seva innocència un auguri de bona sort per a la companyia, i decideix ensenyarli a cantar i ballar, per convertir-la en una nova estrella del Paradís.

Quan apareixen les tres noies a escena amb aquella música en directe, tot es transforma, i la gent del poble es deixa caure pel Paradís. Tot el què era miserable i decadent, es converteix en bellesa i horror a parts iguals. Perquè l’engany i la perversió d’un membre de la comunitat demana un preu molt alt. I la sort es paga.


Crítica: Paradís

14/01/2015

Divinas: desè aniversari ple de seducció, humor i també tragèdia.

per Teresa Ferré

La companyia Divinas fa 10 anys estrenant a Barcelona "Paradís", espectacle on per primer cop no viatgen a l'estranger sinó que se centren en la postguerra franquista. 

Les interpretacions musicals del trio, molt ben embolcallades per un pianista i un clarinetista,  juguen a fugir dels estàndards i dotar de personalitat pròpia cadascun dels 20 temes que ofereixen al llarg de l’obra (cuplets, coples, tangos, cançons tradicionals, etc.). Bons passos de ball, la força de l’humor i el joc de la seducció transporten d’immediat el públic a aquell ambient del popular Paral·lel, el veritable paradís al qual anhelen tornar. Carla Móra destaca per la seva vessant més còmica, Marta Móra ofereix les interpretacions més equilibrades i Irene Ruíz és tota seducció. El conjunt és convincent, les veus meravelloses.

Cal destacar també una posada en escena que té cura de tots els detalls, un vestuari adequat i un joc de llum i contrallum que permet que el públic se situï tant a l’escenari com al darrera. 

"Paradís" és un espectacle de bon ritme, força recomanable per a qui coneix les cançons i per a qui no perquè igual gaudirà del repertori de la mà de Divinas, i alhora apropar-se a un context històric fosc on la lluita quotidiana per la supervivència, l’humor i l’amistat són el motor per tirar endavant. 

Trivial