Paradise Lost (Lies unopened beside me)

Teatre | Dansa

informació obra


Companyia:
Lost Dog
Intèrprets:
Ben Duke
Direcció:
Ben Duke
Sinopsi:

Un clàssic de les lletres angleses i peça clau de la literatura universal, rellegit de manera libèrrima per una companyia que treballa amb els llenguatges més diversos, des del teatre i la dansa fins al circ i la narració oral.

Ben Duke, únic intèrpret, creador d’aquest espectacle i un dels fundadors de la companyia Lost Dog, es va formar en interpretació teatral a la Guildford School of Acting; en dansa, a la London Contemporary Dance School, i en literatura anglesa, a la Universitat de Newcastle. Aquí teniu, doncs, les tres potes que sostenen el seu treball artístic i, també, els elements principals que han donat origen a la versió del conegut poema èpic El paradís perdut, de John Milton, una producció que ara arriba al Grec Festival de Barcelona i que anticipa la versió de la mateixa obra que també ens presentarà en aquesta edició del Festival (tot i que en un muntatge força diferent) el director Andrés Lima.

Duke interpreta, poca broma, a Déu mateix, un ésser suprem que crea tot un món per pur avorriment i acaba veient com la seva obra se li escapa de les mans... El performer recrea, d’una manera extremament lliure, l’obra de Milton mitjançant les paraules, la música i el moviment, en un espectacle divertidíssim i d’una intel·ligència notable que ens presenta un Déu que és amant de Satanàs i uns àngels lluitadors que es passegen per la cuina del pis de disseny del Totpoderós. Escenes de la vida mateixa de l’intèrpret s’escolen en la representació, que ens parla de la Creació en majúscules, però que a la vegada fa referència a l’acte creatiu i sembla suggerir que tots som, d’alguna manera, déus maldestres de les nostres pròpies existències.

No és l’única revisió desacralitzadora d’un clàssic que ha creat Ben Duke amb Lost Dog. Entre la resta de creacions de la companyia, ens han presentat la seva visió d’uns Juliet & Romeo que no morien, sinó que s’escapaven a París i que el públic retrobava quan la flama de l’amor ja s’extingia; a més d’una perspectiva nova i sorprenent de l’obra de Dickens A Tale of Two Cities i, ja en forma de curtmetratge, In a Nutshell (2020, disponible a YouTube), un film que ha imaginat un futur terrorífic després de la pandèmia en el qual els teatres mai més no tornen a obrir les portes i esdevenen recintes buits la utilitat dels quals necessita ser explicada.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Paradise Lost (Lies unopened beside me)

23/07/2022

Divertida i lúcida bíblia apòcrifa

per Jordi Bordes

L'actor Ben Duke pregunta, només començar, si algú sha llegit aquesta catedral de poema èpica de John Milton. La immensa majoria ens haurem de cenyir al que cita la Viquipedia (o el programa de mà) i atendre humilment aquesta narració que, de seguida, ja es veu que no pot anar del tot dret. Perquè Duke assegura que el primer que va crear Déu va ser una cadira per seure! Està vist que a Catalunya, no és una ectura popular però a Anglaterra, en canvi, és pràcticament una lectura obligatòria a les escoles, tot i que el seu anglès refistolat, de segle XVII sigui més aviat opac per a la comprensió dels alumnes. Duke, per entendrens pretén fer una mena de relectura agosarada de Tirant lo Blanc, El Lazarillo de Tormes o d'El Quixot, posem per cas.

El treball actoral busca sempre una connexió divertida amb el públic, posant a prova l'habilitat del tècnic que va disparant els sobretítols de la traducció. I entrecreuant trames, que va de l'actor provant de fe l'adaptació a casa amb la mirada cuel i ingènua de la fila que no entén a quina mena de coreografia està jugant o a la de la seducció de la serp (del dimoni) perquè Eva mengi de l'arbre prohibit. I, per aquest motiu. la parella acabi sent expulsada del paradís. Iago Pericot va fer un treball sobre la ingenuïutat de la primera parella a Adam i Eva que, sense incidir en el paper del diable sí que contraposava la seva ingènua bondat amb les injustícies i ànsies de Poder de la humanitat actual.

L'obra de Milton respira a Biblia apògrifa, a una manera d'explicar els fets que van sentar el cristianisme fora de les tesis catòliques. Els protestants, per exemple, ho lleigeixen com una interessant revisió de la reflexió. Ben Duke és un actor versatil que es posa el públic a la butxaca, amb un anglès que dringa dins de la seva boca i per unaproximitat absoluta. Possiblement, si no es té la seva mateixa tradició cltural deuen haver molts matisos que queden tapats, obviats, però, tot i així la seva interpretació és tant efectiva que atrapa i emociona, alhora que diverteix en el seu patetisme actoral, un antiheroi procurant representar sol un poema èpic de la dimensió de l'Odissea. Té molt de mèrit.