Pasionaria

Dansa

informació obra


Coreografia:
Marcos Morau
Intèrprets:
Àngela Boix, Jon López, Ariadna Montfort, Núria Navarra, Lorena Nogal, Shay Partush, Marina Rodríguez, Sau Ching Wong
Escenografia:
Max Glaenzel
Vestuari:
Silvia Delagneau
So:
Juan Cristóbal Saavedra
Vídeo:
Joan Rodon
Il·luminació:
Bernat Jansà
Sinopsi:

Els esforços de la humanitat durant els últims anys han aconseguit portar-nos  fins aquell lloc que coneixem amb el nom de “progrés”. És un planeta al qual podríem batejar amb el nom de Pasionaria, un espai on viuen éssers humans iguals a nosaltres, o gairebé. Han estat dissenyats per imitar-nos, només que han perdut la capacitat d’apassionar-se, perquè són artefactes tecnològics que formen un paisatge artificial, net i asèptic, però absolutament mancat... d’humanitat. 

És com, veient el present i mirant cap a on anem, han imaginat el futur els integrants de La Veronal, un futur en el qual ni tan sols aspirem a adonar-nos que som vius. Hem renunciat al dolor i a la passió i ja no hi ha res que ens diferenciï dels robots o de les estàtues. De debò que encara som vius?

Una mirada crítica al món que vindrà en el qual l’individualisme i la covardia moral són valors a l’alça. És aquest, el futur que volem? Ens convida a pensar-hi una formació creada el 2005 per Marcos Morau i que és una de les joves companyies que en els últims anys han assolit més projecció nacional i internacional. Entre les seves darreres creacions, hi ha espectacles com Manolita Chen (vist al Beijing Dance Theatre), Tundra o Rothko Chapel.

Finalista a espectacle de dansa dels Premis de la Crítica 2018

Finalista a coreografia dels Premis de la Crítica 2018


Crítica: Pasionaria

27/07/2018

Càpsula del temps

per Jordi Sora i Domenjó

Analitzo "Pasionaria", la nova producció de La Veronal des de l'encert programador del Grec Festival; l'acurada imatge i escenografia; i la necessària investigació en un llenguatge corporal renovat. Més enllà del gran problema de la peça...

Llegeix la crítica aquí: