En Patufet és un nen molt petit. Però que molt petit. Tant petit que dorm en una llauna. Que es pot amagar sota d'una col. Tant, que els seus pares tenen por que, si va sol pel carrer algú no el vegi i el trepitgi. Però ell és molt espavilat, valent i tossut: Aconseguirà que la mare li doni permís a comprar safrà a la tenda i portar el menjar al seu pare, que treballa al camp. La condició és fer-ho cantant la seva cançó. Patufet ho intuïa en llevar-se: avui serà un dia ple d'aventures!
Eugenio Navarro va iniciar fa dos anys una trilogia sobre contes clàssics. Si fa dos anys, va triat pel Patufet, volent donar més projecció a la música, d'aquí unes setmanes afrontarà La rateta que escombrava l'escaleta amb una escenografia de Joan Casas. Certament, és una temptació molt gran furgar en els contes clàssics. Navarro, que és un titellaire consagrat des de l'època del Malic, pot voltar fàcilment arreu amb aquesta peça que beu d'un nen menut similat al Polzet (que té múltiples versions arreu d'Europa) però amb un to còmicament escatològic, marca dels contes populars d'aquestes contrades.
En Patufet es caracteritza perquè és un noi despert però ben baixet. En una concepció de titelles, que la proporció importa, és una oportunitat per a trencar el codi i atrevir-se en mostrar contínuament diferents zooms a l'escena. De fet, ja és una aventura que l'any passat van estrenar en format de musical al Coliseum (Patufet, el musical). Però aquesta mirada dels de La Puntual, ho obvia. En canvi, sí que lluita per introduir-hi personatges perquè, certament, l'aventura escatològica del protagonista és de curta durada, també. Per això, la dramatúrgia de Raquel Loscos s'inventa que en Patufet es troba amb una tortuga i amb un ocell i els regala una melodia per a himne del seu caminar. Són unes trobades que, per quedar justificades, caldria que se sumessin a la trama original, però apareixen com a escenes desmembrades.
Navarro, que s'acompanya per Glòria Arrufat que dóna la veu aguda a Patufet i el fa moure ben divertit, aporta a aquesta versió, doncs, com podria ser que el fill va crear una tonada enganxifosa perquè la gent del carrer no el veiés, amb el suport de la mare. Allò d'"Homes i dones del cap dret..." I de convertir el possible trauma en un joc, a partir de musicar la particularitat de cadascú. és un cant, doncs, a conviure, amb la diferència i a saber-les valorar.