El repte era gran, molt gran. El Tricicle havia deixat el llistó molt alt. Es va retirar en ple èxit i favor popular, tan de critica com de públic. Carles Sans (Badalona, 1955), el “guapo”, malgrat el seu nas tan especial, no podia en el seu debut professional desmerèixer. Sense el “grassonet” (Joan Gràcia) i el “calbet” (Paco Mir), s’enfrontava Per fi sol a l´escenari, actuant i parlant. El resultat ha estat excel·lent. Carles Sans demostra ser un magnífic entertainer, perfecte com actor (vocalització, projecció de veu, matisos, imitacions, gest), amb l´afegit del perfecte domini del cos amb el toc inconfusible Tricicle i una envejable forma física als seus 67 anys. Amb l´ajut d´un altre polifacètic de l’escena, el “Cubano”, José Corbacho, a la direcció, ha construït un impecable espectacle que et fa riure des del primer minut fins el darrer al llarg de 90 minuts. Humor blanc, elegant, que defuig en tot moment el tòpic i l´acudit fàcil.
Desprès d´una energètica i espectacular entrada en escena en la que ja aconsegueix posar-se al públic a la butxaca, rient-se de si mateix i amb l´empatia personal que emana, ens condueix per moments de la seva vida i anècdotes poc conegudes de la llarga vida amb el Tricicle. Desprès d´un molt adient homenatge al cine mut, sabrem dels seus primers treballs publicitaris quan era un nen, anunciant les galetes Chiquilin i d´altres. La seva difícil relació des de la infància amb el supositori. Les seves peripècies a l´escola de capellans, amb l´inefable pare Solà i el tot-ho-sap de la classe, el sofert Nadal. De com se li va introduir el cuquet del teatre. De com va conèixer a en Joan i en Paco. Els problemes familiars que va crear a la família al dir que abandonava la carrera d´advocat i volia ser actor (absolutament hilarant el moment en que relata quan la família en ple el va anar a veure actuar per primera vegada al Llantiol). Els difícils inicis del Tricicle. El començament de l’èxit i la popularitat, primer al Llantiol i ja de ple al Jove Teatre Regina. Del seu pànic a volar. De les moltes anècdotes girant el món (especialment divertit el pas pel Japó). Les constants confusions amb La Trinca, que també eren tres i als inicis eren molt més populars.
Al llarg de les històries hi sortiran a més dels seus companys del Tricicle, Sara Montiel, Esperanza Aguirre, Joan Gimeno (no nominat), l´increible Hulk..i un seguit de personatges no tan populars.
De forma molt ben mesurada utilitza les projeccions de fotografies i els efectes audiovisuals.
Un magistral monòleg absolutament recomanable per a tots els públics, joves-madurs-avis, i especialment a tothom que ha seguit al Tricicle.
Text. ferranbaile@gmail.com
