Perfectia

informació obra



Companyia:
La Beatriz
Sinopsi:

Un espai on tot és possible, un espai on arribar més lluny.

Perfectia és un espai obert i lliure on poder construir un nou horitzó. Una catarsi compartida.

Un metavers on tots els éssers humans viuen, es relacionen i interactuen, tres personatges s’acaben trobant. Allà posaran a prova el seu grau de perfecció, però aviat s’adonaran que les repercussion de viure a Perfectia van més enllà dels límits digitals. . 

Amb Perfectia, La Beatriz fa una reflexió entorn a la pressió social a les xarxes i la perfecció normativa que s’hi imposa, a les addicions a aquest tipus de plataformes i a les dinàmiques que poden generar fins i tot un cop ens desconnectem.

Crítica: Perfectia

13/05/2022

Metavers en rima lliure

per Jordi Bordes

El metavers és un lloc virtual pn les persones poden transformar-se en els seus ideals. És la sortida d'emergència a la inconformitat pròpia. Funciona com a escapatòria a un món que no agrada; és l'atratègia per desconvocar les revoltes. Aquest podria ser el punt de partida de Perfectia, un univers que ja ha estat visitat per a altres companyies com Dara Teatre (iMe) o Ladsacum (Aclucalls), o, en certa manera, Núria Guiu a través de l'aleatorietat de TikTok en Cyberexorcisme. Des de la Beatriz, ara, posen un toc participatiu lúdic (però sense arribar a comprometre o incomodar en excés l'audiència) en un espai abstracte, absurd. Els tres personatges es mouen, físicament, en un cubicle del que, aparentment no poden (no els cal) sortir. Un esai que els ofega com a La nostra parcel·la de Lara Díez Quintanilla.

La tecnologia permet viure un món fantàstic on, pràcticament, s'és immortal. És un sistema molt perfeccionat, en què les màquines (o els que les governen sense saber quins són els motius ni les intencions) coarten la llibertat individual. Són com la següent generació de La màquina de parlar de Szpunberg o l'androide d'Alba(o el jardí de les delícies). I és qe els personatges virtuals del metavers es mouen per llocs fantasiosos que, aparentment, poden crear ells mateixos. el sexe és segur perquè és sense contacte físic. L'alcohol mai porta al coma etílic; l'amor és de purpurina, sense massa compromís. Sí que hi ha la confrontació en el retorn als espais físics, quan es treuen les ulleres del futur. Però, com si es patís una mena de contaminació per les venes, van perdent sensibilitat i, en certa manera voluntat a revoltar-se. El sisema, aparentment perfece, manté algunes fissures, alguns errors de sistema quew amenacn de col·lapsar-lo. I Perfectia abans de rebre un error 404 generalitzat, opta per expulsar els elements distorsionadors.

La Beatriz fa un pas més en una obra molt més complexa que Disset anys. S'atreveix a entrar al món tecnològic però també al de la participació del públic. Fent, aparentment, que les seves decisions lúdiques acabin comportant beneficis o càstigs als protagonistes. És un joc d preguntes prou ingenu però que delata la perversitat del mecanisme, alhora que atorga una jerarquia, a partir de respostes ense opció a matís, una mena de referèndum de preguntes tancades que provoca un breu debat entre el trio d'actors que han de consensuar un vot. L'experiència, com el de Roger Bernat (Domini públic) o el de Conservas, de Simona Levy, (Enlluernats per la democràcia. realitats avançades 2) ensenya quina és la perverstat de les decisions binàries, teòricament objectives. El vers d'aquest món que planteja, ara, La Beatriz és molt més lliure que el de l'univers sense límits de la virtualitat. La Beatriz ensenya les costures del sistema social i vbirtual i apel·la a superar-les per recujperar espais íntims i d'una humanitat orgànica, de pell i de sentiment.