Petits prínceps

Familiar | Nous formats

informació obra


Companyia:
Mini Mumusic
Estrena:
Estrena a la Mostra d'Igualada
Autoria:
Clara Poch
Direcció:
Clara Poch
Intèrprets:
Clara Poch i Jordi Llop
Escenografia:
Clara Poch i Carlos Guardis
Vestuari:
Clara Poch
Il·luminació:
Jordi Llop
Producció:
Mumusic Circus
Sinopsi:

Petits Prínceps és un espectacle dedicat a tots els nens del món: als que existeixen físicament … i a tots aquells altres petits que habiten dins l’ànima d’una persona adulta. Un espectacle poètic i sensible que diverteix a menuts i grans. A la Clara li agrada badar i taral·lejar melodies. Fer pampallugues amb les mans i deixar-se endur onades amunt, onades avall. La Clara juga, balla, somnia i creix de la mà de tots aquells que la vulguin acompanyar. Fins i tot el bidó que li feia de cadira també comença a giravoltar…

Edat recomanada: 3 a 6 anys

Crítica: Petits prínceps

04/11/2014

Música, moviment, i una mica de circ

per Josep Maria Viaplana

Un actor-músic i una actriu en escena. Ell bàsicament toca diversos instruments musicals mentre ella va representants un seguit de situacions, contes, alguna cançó, una bonica escena amb globus... És un espectacle, com ells ho defineixen, de 'nou circ'. Per a mi, un espectacle on van passant coses, sense un fil argumental definit, cosa de la qual en són plenament conscients. Ara bé, es nota que provenen del circ per algunes coses que fan, com per exemple un moment d'acrobàcia força reeixit del músic, i un altre amb uns cilindres, muntats un a sobre de l'altre, que difícilment faria una actriu sense formació de circ. Però pel dit anteriorment, és molt difícil, fins i tot per a ells, poder dir de què va, més enllà dels moments que crea. Plàsticament està molt bé, amb un ritme pausat, diríem que amb una execució molt neta (importatnt si vols arribar als més petits, que eren els pàrvuls que van venir a aquesta sessió escolar) però que en ocasions es fa molt lent. En un moment, introdueixen algun concepte que penso que no és comprensible pels espectadors als quals s'adrecen, jo diria que els que van dels 2 als 6-7 anys. Per exemple, parlen de 'consumisme' però la història-cançó que proposen a continuació va d'una nena que reclama més i més atenció dels pares (¿?). Una curiositat: En l'apartat musical, força ben executat en directe, hi ha molts moments en que dóna la sensació que hi ha parts en què sona la música 'enllaunada' mentre el músic fa d'altres coses. Només ho sembla, perquè es tracta d'un 'loop' del que ell mateix ha tocat anteriorment, i que dispara des d'un pedal que té a l'escenari. Com que no es percep, jo aconsellaria que ho posin en valor, potser no dient-ho, sinó fent una petita demostració, perquè és una cosa que afegeix valor a l'espectacle, i no sempre és evident a l'espectador.

En general un espectacle bonic de veure, però on no passen gaire coses, i les que passen ho fan a un ritme molt pausat. Això sí, i potser precisament per això, als nens i nenes els agrada molt, i segur que és perquè és el ritme adient per als de parvulari que van veure la sessió. Ens asseguren que amb més grans també funciona, però jo sospito que no és un espectacle per a infants més enllà dels 7-8 anys.


Trivial