Pine smoke

Dansa

informació obra


Composició musical:
John Cage
Il·luminació:
Lin Keh-hua
Vídeo:
Austin Wang
Escenografia:
Austin Wang
Vestuari:
Lin Ching-ju
Autoria:
Rocío Molina
Intèrprets:
Giselle Stanzione
Sinopsi:

La dansa xinesa més antiga, Cloud Gate (雲門, yún mén o “porta del núvol”), dona nom a una companyia taiwanesa nascuda el 1973 que ha estat la primera a introduir la dansa contemporània en la comunitat de parla xinesa. Ho ha fet de la mà del mestre Lin Hwai-min, un coreògraf excepcional que ha basat el seu treball en la meditació, en la pràctica de les arts marcials internes (basades en elements mentals o espirituals), del txikung (qi gong) (Moon Water, vista al Grec 2007) o en la mateixa cal·ligrafia xinesa, que inspirava Wild Cursive, vista al festival d’estiu barceloní l’any 2010. La coreografia que veurem enguany, Pine Smoke, és de fet la segona part de Cursive: A trilogy, una creació que té com a autèntics protagonistes el paper d’arròs i la tinta. El títol de la coreografia fa referència al fum que es produeix quan es crema fusta de pi, amb el qual es fa una tinta negra especialment rica en matisos. I és que, fascinat per la manera com la tinta flueix sobre el paper, el mestre Lin converteix els cossos dels seus ballarins en traços dibuixats sobre l’escenari amb un pinzell imaginari. Explora, així, mitjançant el moviment, les diferents tonalitats del negre que apareixen en cal·ligrafiar un text. Tot, al so d’una música inesperada: la que proporcionen les composicions d’un artista nord-americà especialment avantguardista i consagrat a l’experimentació sonora: John Cage. Increïbles, sorprenents, fluids... Així descriuen els qui ja han vist l’espectacle els moviments dels ballarins de la companyia, que demostren una flexibilitat i un control fora mida per oferir als espectadors una visió de la bellesa des de la perspectiva oriental. És una mostra més del talent de Lin Hwai-min, un mite de la dansa contemporània que, pareu atenció, ha anunciat la seva retirada com a director artístic de la companyia per al 2019  i, per tant, s’acomiada, des d’aquesta responsabilitat, dels escenaris barcelonins.

Crítica: Pine smoke

18/07/2018

Cossos de tinta, escriure sobre el buit

per Clàudia Brufau

Units en la respiració, els vint ballarins de la mítica companyia de Taiwan es mouen amb un precisió i fluïdesa quirúrgica colossal subratllada per la música de John Cage. Ni sota l’escrutini del famós VAR del Mundial de Futbol se’ls podria detectar un error. Embolcallats en una aura espiritual, emergeixen com a figures etèries, presències fumejants. La capacitat d’uníson i una qualitat de moviment única i emblemàtica són els dos aspectes que més han captivat del pas del Cloud Gate pel Grec Festival. En efecte, aquesta és la tercera visita dels taiwanesos a Barcelona: el 2007 van presentar la icònica Moon water i el 2010 Wild cursive. En aquesta edició del Grec Festival han presentat Pine smoke –la segona part de Cursive: a trilogy–, que s’inspira en el fum que es produeix quan es crema fusta de pi. En aquesta peça el coreògraf Lin Hwai-min evoca a partir d’un elenc vestit amb faldilles-pantalons vaporoses –les dones de blanc i els homes de negre– la tinta sobre el paper d’arròs.

La crítica sencera la trobareu a la Revista Musical Catalana.