Pine smoke

Dansa

informació obra


Composició musical:
John Cage
Il·luminació:
Lin Keh-hua
Vídeo:
Austin Wang
Escenografia:
Austin Wang
Vestuari:
Lin Ching-ju
Autoria:
Rocío Molina
Intèrprets:
Giselle Stanzione
Sinopsi:

La dansa xinesa més antiga, Cloud Gate (雲門, yún mén o “porta del núvol”), dona nom a una companyia taiwanesa nascuda el 1973 que ha estat la primera a introduir la dansa contemporània en la comunitat de parla xinesa. Ho ha fet de la mà del mestre Lin Hwai-min, un coreògraf excepcional que ha basat el seu treball en la meditació, en la pràctica de les arts marcials internes (basades en elements mentals o espirituals), del txikung (qi gong) (Moon Water, vista al Grec 2007) o en la mateixa cal·ligrafia xinesa, que inspirava Wild Cursive, vista al festival d’estiu barceloní l’any 2010. La coreografia que veurem enguany, Pine Smoke, és de fet la segona part de Cursive: A trilogy, una creació que té com a autèntics protagonistes el paper d’arròs i la tinta. El títol de la coreografia fa referència al fum que es produeix quan es crema fusta de pi, amb el qual es fa una tinta negra especialment rica en matisos. I és que, fascinat per la manera com la tinta flueix sobre el paper, el mestre Lin converteix els cossos dels seus ballarins en traços dibuixats sobre l’escenari amb un pinzell imaginari. Explora, així, mitjançant el moviment, les diferents tonalitats del negre que apareixen en cal·ligrafiar un text. Tot, al so d’una música inesperada: la que proporcionen les composicions d’un artista nord-americà especialment avantguardista i consagrat a l’experimentació sonora: John Cage. Increïbles, sorprenents, fluids... Així descriuen els qui ja han vist l’espectacle els moviments dels ballarins de la companyia, que demostren una flexibilitat i un control fora mida per oferir als espectadors una visió de la bellesa des de la perspectiva oriental. És una mostra més del talent de Lin Hwai-min, un mite de la dansa contemporània que, pareu atenció, ha anunciat la seva retirada com a director artístic de la companyia per al 2019  i, per tant, s’acomiada, des d’aquesta responsabilitat, dels escenaris barcelonins.

Crítica: Pine smoke

19/07/2018

Fusion de papel y tinta

per Alba Cuenca Sánchez

Ellas papel, ellos tinta. Ellas aire y contorsión. Ellos suelo y lucha marcial. Todos elegantes, sincronizados. Con vaporosos pantalones blancos o negros, extremidades y articulaciones se retuercen por el escenario del Grec. Uniformes en la mayoría de movimientos, pero siempre con algún cuerpo discordante, ajeno, diferente. Los bailarines entran y salen de las coreografías corriendo con los brazos en jarra, avisándonos de que aún no están bailando, de que cuando lleguen a su sitio empezaran sus movimientos extrañamente hipnóticos.

Y así transcurren los veinte bailarines de la Cloud Gate Dance Theatre of Taiwan en el espectáculo Pine Smoke dirigido por Lin Hwai-min. Entrando y saliendo, moviéndose con fuerza y precisión. La cultura asiática se siente en las distancias, sin apenas contacto físico entre los bailarines. Y también en las expresiones, robustas, planas y carentes de emoción. Todo ello se fusiona con la música y los silencios de John Cage que envuelven la pieza, enigmáticos, arrítmicos, estridentes.

A medida que la coreografía avanza, tinta y papel se funden para acabar esparcidos. Ahora ellas ya luchan, ahora ellos ya vuelan. Y de repente caos. Un amasijo de cuerpos que se pelean con el espacio, que se desplazan en una explosión de movimiento. Y después de escribir en el aire, vuelven al orden. A la calma, a la línea recta. Y entonces empiezan a abandonar el escenario uno a uno, como una flor que se deshoja. Como una palabra escrita que se evapora y desparece. Escenario vacío. Escrito acabado.  Silencio. Oscuro.