Pinocchio. La Baldufa

Teatre | Familiar

informació obra


Estrena:
Estrena a Temporada Alta 2014
Autoria:
Carlo Collodi
Dramatúrgia:
La Baldufa (Enric Blasi, Emiliano Pardo i Carles Pijuan)
Direcció:
Jokin Oregi i La Baldufa
Composició musical:
Óscar Roig
Intèrprets:
Enric Blasi, Emiliano Pardo, Carles Pijuan i Miki Arbizu
Escenografia:
Carles Pijuan
Vestuari:
Carles Pijuan
Il·luminació:
Miki Arbizu
Producció:
La Baldufa
Companyia:
La Baldufa
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  

Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.


La innovadora i creativa companyia La Baldufa porta divuit anys fent teatre per a tots els públics, amb ja dotze creacions diferents. Pinocchio de Carlo Collodi, és la història amb què s’enfronta ara. El conte permet reflexionar de forma imaginativa a l’entorn de valors com l’educació, l’esforç, la responsabilitat i la sinceritat. Paper i fusta es posen a disposició de la història en una proposta versàtil i orgànica que ens submergeix en l’imaginari del nen-titella. Amb ell viurem les fantàstiques aventures que el fan créixer i evolucionar com a persona.


Recomanat a partir de 7 anys

Crítica: Pinocchio. La Baldufa

15/09/2015

La construcció d’un conte escènic

per Iolanda G. Madariaga

Pinotxo, Pinocho o Pinocchio és la història de l’encarnació d’una fantasia; ara, amb els de La Baldufa, esdevé també la construcció d’un espectacle en escena. La Baldufa parteix del popular conte de Collodi  per aixecar una immensa fantasia que barreja el bo i millor de diferents tradicions de les arts escèniques. Teatre d’ombres, titelles de fil, màscares... el pòsit d’una llarga tradició és el punt de partida per bastir un espectacle contemporani. Una escenografia que es fa i es munta en escena i la participació del públic, tan important en el teatre de fira com en el de titelles, ajuda aquí a la construcció mateixa de l’espectacle amb la gravació en viu i directe i la posterior reproducció de les “veus” del públic. Unes “veus” que seran a estones cor, a voltes personatge i, fins i tot, narrador de la història. El vell Geppetto, interpretat alternativament per tots els membres de la companyia, crea –literalment a escena- un ninot de fusta tan extraordinari que acaba cobrant vida. Tan se val aquí la fidelitat al original; La Baldufa prescindeix d’alguns episodis conte i en privilegia altres de marcada crueltat com el de l’engany del Gat i la Guineu. S’agraeix aquesta versió gens edulcorada i essencial de la història que manté tota la seva tendresa i que, sense oblidar els tocs d’humor, fa brollar una intensa emoció.