Prendre partit

Teatre

informació obra


Autoria:
Ronald Harwood, Antoine de Saint-Exupéry
Direcció:
Josep Maria Pou
Intèrprets:
Josep Maria Pou, Anna Alarcón, Pepo Blasco , Sergi Torrecilla
Producció:
Focus
Traducció:
Ernest Riera
Escenografia:
Joan Sabaté
Il·luminació:
David Pujol
Vestuari:
María Araujo
So:
Àlex Polls
Caracterització:
Toni Santos
Dramatúrgia:
Marc Artigau i Àngel Llàcer
Sinopsi:

Berlín, 1946, una ciutat destruïda com a conseqüència de la guerra. Destrucció, desorientació, mort; la fi d’una etapa. Assistim als prolegòmens i investigacions preparatòries per al judici que durà a terme la Comissió Anti-nazi per als Artistes. El comandant Steve Arnold rep l’encàrrec d’investigar les implicacions del director d’orquestra Wilheim Furtwängler acusat de col·laboracionisme amb el règim nazi durant la II Guerra Mundial.

El text aborda l’Alemanya post-nazi de 1946 i pretén involucrar a l’espectador com a part i testimoni d’un judici obert que presenta dues actituds absolutament oposades davant la terrible realitat política del Tercer Reich.

L’autor ens col·loca davant l’eterna confrontació entre cultura i poder, entre art i política.

I ens convida a “prendre partit”.

Crítica: Prendre partit

14/12/2014

Josep Maria Pou ha dirigit l'obra amb peus de plom

per Andreu Sotorra

¿Per què apassiona tant tot allò que té relació amb la tràgica etapa del nazisme? Probablement perquè, per molt que se n'hagi parlat i per molt que s'hagin intentat curar les ferides, mai no s'han cicatritzat encara del tot. Per això, quan una manifestació artística s'hi aproxima, ja sigui en literatura, teatre o cinema, la pulsió adrenalínica puja de to i, en el cas del teatre, els espectadors reculen inevitablement cap a aquella etapa fosca d'Europa que encara té testimonis i supervivents. I ho fa, segurament, intentant entendre perquè la humanitat topa tantes vegades en la mateixa pedra. Però també sentint la punxada interior que és una de les preguntes que es fan els protagonistes de 'Prendre partit': «¿Què havia de fer... Quedar-me o marxar?» (...)

Aquesta és la llosa que va arrossegar el director d'orquestra Wilhelm Furtwängler (Berlín, 1886 - Baden-Baden, 1954) fins a la mort quan, després d'haver renunciat a fugir del seu país, va dirigir l'Orquestra Filharmònica de Berlín durant el període nazi i, tot i haver ajudat molts jueus de la persecució de Hitler, va ser posteriorment, el 1946, víctima de la comissió de desnazificació portada a terme pels aliats. (...)

Josep Maria Pou ha dirigit l'obra amb peus de plom. Vull dir que ha fet que cap dels sis personatges —ell mateix interpreta el del director d'orquestra Wilhelm Furtwängler— se'n mengi cap altre. Per això hi ha sempre una escena que puja d'intensitat per a cadascun d'ells. Qui condueix tota l'acció, esclar, és el major Steve Arnold, en un paper que porta l'actor Andrés Herrera a enfrontar-se davant d'un text on no hi ha lloc per a la improvisació o el work in progress i que el referma com un intèrpret preparat per a qualsevol registre dramàtic. (...)