Quanta, quanta guerra...

Teatre

informació obra


Autoria:
Mercè Rodoreda
Vestuari:
Nidia Tusal
Intèrprets:
Biel Serena, Biel Rossell
Composició musical:
Biel Serena
So:
Biel Serena
Escenografia:
Pep Farrés
Direcció:
Pep Farrés
Adaptació:
Pep Farrés, Biel Rossell
Il·luminació:
Roger Oriol
Assesoria de moviment:
Glòria Ros
Sinopsi:

Quan ets jove allà fora hi ha la guerra. I a casa tot és feixuc i fa pudor de resclosit. Allà fora hi ha la llibertat i tot és aire fresc. Adrià Guinart decideix fugir de casa seva per anar a la guerra. La guerra és atracció per allò desconegut, és conèixer món, és descobrir l’amor i el sexe, però també la responsabilitat, l’ambició o la maldat, parcel·les d’un món adult que li provoquen rebuig.

Sou joves o ho heu estat? Segur que teniu present Quanta, quanta guerra t’esclata a dins quan, de tot el que hi ha a fora, mig món et crida i l’altre mig el vols deixar enrere.

Quanta, quanta guerra... parla de la necessitat universal de volar del niu i conèixer món. Meravelloses paraules escrites fa quaranta anys per Mercè Rodoreda, dites per un jove d’avui.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Quanta, quanta guerra...

06/07/2022

Disrupció juvenil

per Marc Sabater

La companyia Farres Brothers signa la primera adaptació professional de Quanta, quanta guerra... l’última novel·la de Mercè Rodoreda, escrita el 1980. L’espectacle s’ha mogut, de moment, pel territori —eufemisme per dir que s’ha representat, de moment, a comarques— i la propera temporada entrarà a Barcelona per la porta del Tantarantana i, a ben segur, seduirà els espectadors de la capital de la mateixa forma com ho ha fet al públic d’aquest ‘territori’. Fins aquí, tot normal.

Però, de fons, l’espectacle té una sorpresa, una agradable sorpresa, que el fa diferent, trencador i esperem que paradigmàtic. L’artífex de l’espectacle és el Biel Rossell, un joveníssim actor (conegut darrerament per protagonitzar la sèrie de TV3 Cucut) que va topar amb la peça de Rodoreda tot buscant un argument per fer un espectacle essencialment adreçat al públic juvenil. Repetim-ho: essencialment adreçat al públic juvenil.

Una proposa jove, adreçada a joves i sustentada en Rodoreda. Disrupció total, amén d’unes quantes teories i tòpics sobre aquest col·lectiu sepultades per la realitat perquè Rossell no només se’n surt sinó que ho fa amb nota. Amb la direcció acurada i respectuosa de Pep Farrés, ha fet un espectacle extraordinari capaç, efectivament, de seduir un públic jove, que respecta l’essència de la novel·la original i és extraordinàriament bonic en el fons i en la forma.

Quarta, quanta guerra... explica la història d’Adrià Guinart, un jove que decideix sortir de casa atret per la guerra, entesa com a metàfora del magnetisme d'allò desconegut i del sentiment interior del protagonista, que malda per sortir del niu i conèixer el món. Un argument que l’espectacle explica amb text, moviment, titelles, ombres, objectes i un magnífic espai sonor que Biel Serena executa en directe.  I enmig d’aquest mosaic, un Biel Rossell potent i convençut.

A més de sorprenent en el fons, Quanta, quanta guerra... ho és en la forma. I no només facilita una estona de molt bon teatre sinó que, a més, insisteixo, qüestiona fortament molts tòpics sobre els gustos juvenils i com aquests poden trocar resposta a l’escena.