Quatre solos soles

Òpera

informació obra


Producció:
Òpera de Butxaca i Nova Creació
Sinopsi:

Les veus de dona són les grans protagonistes de les quatre històries que podreu viure i sentir entre l’auditori i el jardí de l'Ateneu Barcelonès. De la comèdia al drama, Quatre Solos Soles presenta quatre dones en contrast: una jove youtuber que s’acomiada per sempre dels seus seguidors, una soprano que viu els seus darrers deliris a la vora de la seva inseparable nevera, una dona que retorna al soterrani on de petita el seu pare va abusar d’ella i una anciana que es nega a abandonar casa seva per ser tancada en una residència. Amb llibrets signats per alguns dels dramaturgs més estimulants de l’escena actual (Victoria Szpunberg, Helena Tornero, Cristina Cordero i Marc Rosich) i amb música escrita per creadors destacats del nostre panorama musical (Lucas Peire, Mario G. Cortizo, Joan Magrané i Raquel García-Tomás), prepareu-vos per escoltar les històries d’aquestes quatre veus atrapades en les seves circumstàncies vitals. Les peces s’havien d’estrenar al Gran Teatre del Liceu la tardor del 2020, però les restriccions de la pandèmia van fer que només es poguessin veure per streaming. Ara, amb la presentació a l’Ateneu arriba, per fi, l’estrena presencial. 

Darrer missatge

Mario G. Cortizo ha escrit juntament amb Marc Rosich una peça sobre una youtuber adolescent que es disposa a enviar als seus seguidors un últim missatge abans no s’acabi el món.

Música: Mario G. Cortizo. Llibret: Marc Rosich. Amb: Elena Tarrats, Mario G. Cortizo (percussió). Durada: 16 minuts. 

Voraç bellesa 

El compositor Lucas Peire i la llibretista Cristina Cordero imaginen els deliris d'una cantant madura que es prepara per al concert que, segons ella, la consagrarà finalment. Un tímid violoncel·lista i una gran nevera són testimonis i confidents del seu cant del cigne. 

Música: Lucas Peire. Llibret: Cristina Cordero. Amb: Marta Fiol, Àlex Rodríguez Flaqué (violoncel). Durada: 18 minuts. 

Dànae recorda 

Amb música de Joan Magrané, Helena Tornero escriu la confessió d’una dona que torna al soterrani on, d’adolescent, havia estat segrestada i abusada pel seu pare. La dona, inevitablement, ha d’enfrontar-se als fantasmes i als records que sempre ha defugit.  

Música: Joan Magrané. Llibret: Helena Tornero. Amb: Elena Copons, Judit Bardolet (violí). Durada: 21 minuts. 

Per precaució (20')

Una de les compositores contemporànies amb una trajectòria més brillant, Raquel García-Tomás, posa música a una història imaginada per la dramaturga Victoria Szpunberg. Una anciana es nega a que l’ingressin en una residència. Si ha de morir, vol fer-ho envoltada dels mobles i els records de tota una vida. 

Música: Raquel García-Tomás. Llibret: Victoria Szpunberg. Amb: Maria Dolors Aldea, Esther Pinyol (arpa). Durada: 20 minuts. 

 

Amb la participació de l’Ateneu Barcelonès

Una coproducció d’Òpera de Butxaca i Nova Creació i el Gran Teatre del Liceu.

Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’INAEM – Ministerio de Cultura y Deportes i l’Institut de Cultura de Barcelona

Amb el patrocini d'SMEG i Mondigromax - Cultius de cultura

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Quatre solos soles

13/07/2023

Tast contrastat d'òpera contemporània

per Jordi Bordes

Òpera de butxaca i noves Creacions ha traslladat les actuacions /que s'havien previst al Liceu i que la pandèmia va obligar a anul·lar) a l'Ateneu Barcelonès. El Grec (abans la Mercè ja havia ofert tres de les òperes d'aquell pack inicial) ha estat la via de sortida per mostrar l'estrena de cada una d'aquestes peces. Els quatre treballs, que descriurem un a un tot seguit. demostren la varietat musical i estilística dels compositors i llibretistes d'avui. Veus com Joan Magrané i Raquel García-Tomás tiren ,és pel drama que esgarrapa mentre que Mario G Cortizo i Lucas Peire prefereixen jugar a una comèdia un punt absurda, tot pessigant la percussió o bé despentinant les notes del violoncel., respectivament. És evident que el tast és una primera pastilla per a la pista de llançament de nous valors en l'òpera contemporània, un exercici que l'entitat promou des de fa més de dues dècades. ( i que el Liceu ha assumit, com a propi, a partir del cicle Oh!pera).

Darrer missatge.

La composició de Cortizo il·lustra el llibret de Marc Rosich: una amenaça aparentment apocalíptica des de la superficialitat dels tiktokers. Elena Tarrats és una influencer divertida amb la seva gestualitat i provocació perquè els seus seguidors facin pols al botó del Like. Adverteix que abandonarà la seva carrera si no té un resultat de difusió determinat. Com a 1000likes (de teatre de l'oprimit) se li dona un tractament ridícul i superficial a les xarxes socials. Un entrant fresc.


Voraç bellesa

El llibret de Cristina Cordero facilita la composició de Lucas Peire (4 Carmen) perquè situa l'acció en l'assaig final d'una cantant que aspira a descobrir-se amb tota la seva plenitud. És evident el to farsesc des del minut 1, amb el posat de diva incompresa de Marta Fiol i les seves ulleres rodones tipus Yoko Ono (amb aquella dèria que caigui antipàtica que apunten els Manel o el muntatge de Sònia Masuda). La seva nevera és l'únic consol. Allà conserva allò que li ha de donar la frescor a la seva interpretació. tot ho té dins el maestro que ni tant sols gosa acompanyar-la en el darrer assaig final. El seu debut serà en un nou teatre d'òpera, en un antic sanatori. Els seus pares l'hauran ignorat sempre malats de caçar bolets. Amb aquest panorama, cal tenir molta iniciativa per sentor-se estrella i desitjada, sigui perseguint el músic de torn o refregant-se a la nevera (per cert, Smeg podria ser l'onomatopeia d'un petó recargolat, no?)


Dànae recorda

L'agror més profunda emergeix amb la música de Magrané (Didó & Aeneas reloaded) i el llibret d'Helena Tornero (El futur). Una filla recorda com l'allunyen dels seus pares després d'un abús atroç. Du al seu ventre un fill que fa evident el seu drama silenciós, en un soterrani que recorda prou al que va descriure Benet i Jornet, en una de les seves darreres propostes escèniques per a dos intèrprets (Soterrani, Dues dones que ballen, Com dir-ho?). El violí s'esgargamella en un lament llarg davant d'una interpretació, des del balcó, estàtica.


Per precaució

Probablement, la partitura més nostàlgica la signa García-Tomás (Alexina B, Didó & Aeneas reloaded). Al llibret de Victòria Szpunberg (La gata perduda, El pes d'un cos) hi ha un regust a comiat, a final d'una etapa i incomprensió dels fills. La interpretació de Maria Dolors Aldea, amb una mirada d'ull petits penetrants dona una potència inesperada en una vetllada final al pati de l'Ateneu a tocar de la peixera i amb una arpa d'Esther Pinyol, que l'escolta.