La Nota Teatre celebra els seus 10 anys d'història amb un treball entusiasta. s'han atrevit a construir un recital sobre temes de Broadway (en això no hi ha gaire novetat) que traça l'evolució del gènere als Estats Units. Ho fana mb només quatre intèrprets que es doblen per tocar el piano, la guitarra, la percussió. I que tant canten com ballen. La dramatúrgia simple i eficaç de Blanca Bardagil serveix per imaginar-se que els quatre intèrprets representen les ombres, la petjada, dels artistes anònims que mai han tingut els noms il·luminats amb bombetes a les façanes dels teatres, pero que representen la il·lusió pura de desviure pel musical.
Records a Broadway, amés, ha tingut el mèrit de traduir tots les canons al català i de saber cosir els 30 temes en un muntatge de prop d'una hora i mitja de durada. Al cant, la interpretació vocal i i instrumental cal sumar-li una vistosa coreografia que, això sí, es deixa encaterinar pls finals pletòrics, que conviden (i quasi obliguen) als aplaudiments del públic. Aquestes interrupcions van a la contra del ritme d'una peça que, a més juga amb una il·luminació de molts matisos però que coincideix amb el colofó final de llums a les espatlles dels artists convertint-los en grans estrelles i incitant més al misticisme. És només un somni. Perquè ells, es reconeixen cambrers d'ofici i artistes de vocació, que fan veure als seus familiar que, aquest cop, el càsting serà definitiu i els donarà pas a l'alternativa definitiva. A la interpretació, li falta un punt de veritat d'aquests personatges perdedors, d'aquest entusiasme que és bessò de La Nota Teatre (i molt a celebrar!) El repte musical és notable perquè s'atreveixen amb una notable amplitud d'escales, jugant del falset més agut fins al baix d'ultratomba.
Darrere de les modes, de descobrir els tòpics que són un èxit de taquilla a Broadway, hi ha sempre l'entusiasme dels cantants que s'ha pogut llegir en altres peces com Cabaret, Grease, A chorus line o, mirant a casa nostra, There was a fiesta o Paquito forever. De fet, el cantant Joan Vázquez va fer el seu particular recorregut pels grans musicals en la gala que celebrava els seus 20 anys de carrera professional a 20 anys no són ná.
