Résiste. Les filles du renard pâle

Circ

informació obra


Sinopsi:


Una funàmbula avança per una corda a molta alçada però fluixa. Una música és al seu costat, ben ancorada. Cadascuna resisteix a la seva manera en una lluita absurda com a crit de llibertat. Passi el que passi, s’ha d’aguantar sobre la corda fluixa, a la vora del precipici. No es pot posar mai el peu a terra, cal recórrer aquest camí que s’assembla a la vida, en què se succeeixen els riscos que cal assumir, tot en música. Sobretot no es pot abandonar, s’ha de resistir, continuar sent lliure! Com una guerrera, ignora la gravetat quan aquesta s’enfonsa, s’inclina i es corba… Al seu costat, sobre terra ferma, la música en directe s’aferra al seu alè i una cantant interpreta amb les entranyes. Un rock vibrant per a un nou equilibri. Aquests dos personatges evolucionen en paral·lel… Però s’influeixen, tant si volen com si no!

Els projectes artístics de Les filles du renard pâle els fa la funàmbula Johanne Humblet. El seu treball i la seva trajectòria artística, dins de la companyia, s’emmarquen en l’autosuperació i consisteixen a buscar els límits i anar més enllà, sempre amb la voluntat tenaç de compartir l’art, de trobar-se i intercanviar.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Résiste. Les filles du renard pâle

28/04/2024

Els efectes sorpresa del funambulisme

per Jordi Bordes

El circ d'Ara mateix convoca el circ contemporani que casa la tècnica circense amb una dramatúrgia, amb una intecnió. El circ d'Ara mateix convoca el circ contemporani que casa la tècnica circense amb una dramatúrgia, amb una intenció. Supera el complex món del "més difícil" encara i, a canvi, li aporta el color, el gust o el ritme de la creació d'un personatge, una trama, una sorpresa. Aquestes Filles de la guineu pàlida tiren del risc de caure (un fet probable dalt de la corda i amb l'únic suport de l'equilibri l la barra contrapesada) i d'una estètica més aviat punki. Quan sembla que el ganxo per donar descans a l'acròbata i sobretot dotar de nous ingredients al de l'equilibri, apareix la sorpresa . L'aparell cau dels cinc als prop de tres metres. Això permetrà que el dispositiu permeti fer una ascensió/descensió (similar a la de Pierre Déaux a Funambule). Per una altra banda, la música en directe, que podia serl'eix sobre el qual reivindicar la innovació, es barreja amb altra de gravada innecessàriament, el que li trenca la poca coherència contemporània que s'havia proposat.

El circ contemporani francès, com el quebequès estan obrint nous camins per a la modernització de les disciplines. La setmana passada, per exemple es va presentar un treballa molt semblant dins al Sismògraf (Lemniscate). A la plaça Xirgu, dins del Grec del 2023, es va presentar un altre treball ambiciós i increïble en què, al risc i perícia de la tècnica, s'hi sumava un dispositiu d'enginyeria capaç de fer desaparèixer foc, sorra, i aigua als ulls del públic (L'absolu).

La peça, adreçada a un públic molt ampli, queda a mig camí de la seducció. Perquè, en realitat, superada la sorpresa, l'exercici insisteix en el risc d'aguantar-e dreta sobre d'una corda. I quan converteix la barra contrapesada, sense tenir una fixació estable, no es pot fer el gir de 360 dels de Biouac, de la setmana passada. És una bona celebració d'inauguració de festival. Però es queda massa a prop del clam del "més difícil encara".