Lemniscate. Cie. Bivouac

Nous formats | Dansa

informació obra


Sinopsi:

Una exploració coreogràfica sobre la relació entre l'espai i el temps.

Un espectacle vertiginós amb dos ballarins, un acròbata i un dispositiu escultòric. L'univers on s'endinsen els hi brinda un terreny de joc ideal i calidoscòpic, un espai per explorar tot divertint-se. Passen de les coreografies equilibrades als rebots, a les caigudes, a quedar-se suspesos i a d'altres filigranes artístiques.

Quan aquest entorn pren vida, el metrònom marca el temps i tot s'accelera!

Lemniscate és una peça que ens convida a formular la nostra pròpia història, és un marc poètic amb una història d'innombrables possibilitats.

 

Compagnie Bivouac és una companyia de circ amb seu a Bordeus fundada el 2011. Les seves propostes qüestionen el món, les forces que l'impulsen, allò visible i sobretot allò invisible.

Maryka Hassi i Benjamin Lissardy en són els cofundadors i utilitzen una combinació d'innovació circense, investigació científica i qüestionament sociològic per idear propostes de circ creatives. Les seves peces ens inciten a explorar nous territoris físics i humans.

La Compagnie Bivouac sol incorporar a científics i investigadors en els seus processos creatius per tal de construir nous imaginaris i copsar la realitat amb tota la seva riquesa i complexitat.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Lemniscate. Cie. Bivouac

22/04/2024

Circ sobre un dispositiu calidoscòpic

per Jordi Bordes

Els acròbates de Bivouac han signat, possiblement, la proposta més espectacular i pel gran públic d'aquest Sismògraf. El repte de la companyia és presentar un muntatge vistós que desenvolupi disciplines circenses entre tres personatges, amb una trama molt oberta, dalt d'un aparell singular. En realitat, el que mana és el desplegament del dispositiu (l'enginyeria) i el joc d'atrevir-se a enfrontar-s'hi.

L'aparell té forma d'una mena d'hèlix paral·lela al terra que s'insinua com un tobogan obert de parc d'aigua (sobretot en estar instal·lat al costat del parc infantil del firal petit). Observant els motors i les cadenes ja s'intueix que, a mesura que avanci l'espectacle, anirà sorprenent amb nous desplegaments. En realitat els tobogans són un element de joc que se'ls esgota prou de pressa. El que sí que dona joc és el pal xinès clavat dalt de tot. Com si fos l'antena totèmica de les instal·lacions de Jordi Galí (Abscisse, per exemple). L'agulla prendrà forma dinàmica, com si fos un metrònom, o una mena de perxa xinesa suspesa: A part de la força, se suma ara la valentia de deixar-se anar al buit agafat d'una estructura de ferro i els equilibris entre els intèrprets per equilibrar la peça mòbil a partir dels cossos.

Expliquen els de Bivouac que els agrada incloure un enginyer als seus treballs per disposar de nous estadis on desenvolupar el seu moviment i disciplines circense. És un recurs vistós i que garanteix novetat en cada muntatge. De fet, són molts els artistes de circ, que, artesans o curiosos construeixen els seus mateixos elements d'equilibri, sovint molt més rudimentaris, com ara Manolo Alcántara (Déjà vu, Maña, Rudo, Plecs...). Un altre camí entre la ciència i el circ és el del físic Oriol Borràs (Soc la teva físicah) que converteix el seu treball de roda Cyr en una classe de física bàsica. bivouacs'escapen de cap tesi naturalista, científica o festiva. El joc d'aparicions i desaparicions, de patacades ben controlades, (sense la desmesura de B.O.B.A.S. o Mort de Riure) centra la idea de la descoberta, del joc.