L'absolu

informació obra



Sinopsi:

Qui vulgui viure una experiència singular com a espectador no s'hauria de perdre aquest espectacle, un muntatge de circ que parteix de reflexions profundes sobre conceptes com el buit i l'absolut, i que fa servir els llenguatges del circ i de la dansa a més d'un bon nombre d'efectes per adreçar-se tant als sentits com a l'inconscient de l'espectador. El públic accedeix a una gran carpa en forma cilíndrica i se situa en una escala en espiral que ascendeix per l'estructura. L'espai central, el buit, és l'escenari pel qual evoluciona l'artista i també el terra, on una platja de sorra negra sembla empassar-se un dels intèrprets. Això és un univers ombrívol i metafísic en el qual ens mostraran què aporta l'ombra a la llum, quines coses visibles neixen de la invisibilitat i de quina manera una humanitat conscient de la seva condició passatgera es tortura a la recerca de l'absolut. Tot, en tres quadres (Le miroirLe procèsLe sacrifice) que ens posen cara a cara amb el buit i amb l'infinit, amb el no-res i amb la plenitud… Il·lusions òptiques, un univers gairebé cinematogràfic, acrobàcies impossibles, un moviment i unes imatges que respiren poesia, un so capaç d'alterar les percepcions visuals dels espectadors i espectadores i una música lírica i nostàlgica són elements destacats del muntatge.

La companyia Les Choses de Rien va néixer l'any 2004 a París per tal de produir les creacions de Boris Gibé, en les quals conflueixen el circ contemporani i l'escriptura coreogràfica. En el llenguatge artístic de la companyia, s'utilitza l'escenografia, el so, la llum, la maquinària i la tecnologia per donar forma a uns espectacles que plantegen assumptes existencials, que qüestionen la condició humana i que, en activar sentits i emocions, ofereixen perspectives noves als espectadors i espectadores.Una producció de Les Choses de Rien, amb l'ajuda de Si par Hasard. 

En coproducció amb Les 2 scènes-scène nationale de Besançon; Coopérative De Rue et De Cirque-2r2c-Paris; Théâtre Firmin Gémier-La Piscine-Pôle National des Arts du Cirque d’Antony et de Chatenay-Malabry; Cirque Jules Verne-Pole National Cirque et Arts de la Rue-Amiens; Châteauvallon-scène nationale; Espace Jean Legendre-Scène nationale de l’Oise-Compiègne.

Avec le soutien du Ministère de la Culture-DRAC Ile de France (conventionnement 2015-2017); Conseil Régional Ile de France; Fondation de la tour vagabonde; Lycée Eugène Guillaume de Montbard; SACD-Processus Cirque; L’atelier Arts-Sciences, partenariat entre L’Hexagone scène nationale de Meylan & le CEA de Grenoble; Ass. Beaumarchais-Bourse Auteur de Cirque, La Fondation de la Tour Vagabonde. 

Residències: La Gare-Marigny-le-Cahouet, CEA-Grenoble, 2r2c-Paris, Le Château de Monthelon, Les 2 scènes-Besançon.

Gibé és artista associat a Les 2 scènes-scène nationale de Besançon.

L'espai de representació no és accessible per a persones amb mobilitat reduïda.

Crítica: L'absolu

09/07/2023

Circ celestial i infernal: salomònic

per Jordi Bordes

A Història de l'art, les columnes salomòniques són aquelles que el fust s'enrosca de la base fins al capitell i que simbolitza l'eternitat. En aquest Absolú (en aquesta eternitat) s'hi arreplega el Cel i l'Infern. A partir d'uns dramatúrgia molt orgànica es convoquen els quatre elements clàssics: Aigua, Terra, Aire i Foc en un espectacle trepidant, que atrapa a tothom, des de la mateixa entrada al pati de butaques (situat en l'espiral exterior d'una sitja de nou metres. Hi ha un cert aire màgic, d'accions que no es podrien concebre si no es que es veuen amb els propis ulls. Com Jhames Thiérrée (La veillée des Abysses, Raoul, La grenouille avait raison, Tabac rouge) hi ha un cert escapisme i fregolisme que pot passar inadvertit i que converteix l'experiència en un instant inoblidable.

Més que disciplines circenses, la companyia Les choses de rien investiga en un format insòlit, en què el públic observa zenitalment l'evolució d'un exercici de risc, de tècnica i imprescindible precisió. L'angoixa del personatge, com qui neix fins que mor, o millor, com el que cau al riu Aqueront mentre Caront traslladava l'individu de la Vida a la Mort. en aquest espai indeterminat, com en una mena de Purgatori espera una resolució que se li fa interminable. Una incertesa com la que escrivia Lara Díez Quintanilla a La nostra parcel·la. O aquells terrenys desesperats d'entreguerres que descriuria Beckett a Els dies feliços, Esperant Godot o l'agònica Final de partida. Ara, la buidor es practica en aquesta mena de túnel del vent rúfol, en què una enclusa és una amenaça constant i alhora una caricatura de còmic. La sitja és el darrer cartutx d'una vida que valora si esclatar o bé deixar-se remullar la pòlvora per extingir-se en silenci, com els records que els abdueix un embut potent i abassegador. Corprèn. Una de les perles del festival, indubtablement (en tot cas, previsible, perquè ja aixeca bravos internacionalment, des del 2017 que es va estrenar).