Tabac Rouge

Teatre | Dansa

informació obra



Companyia:
James Thiérrée
Autoria:
Un coreodrama de James Thiérrée
Direcció:
James Thiérrée
Coreografia:
James Thiérrée
Escenografia:
James Thiérrée, directors d'escena: Anthony Nicolas, Fabrice Henches, Gerd Walter
Intèrprets:
James Thiérrée, Anna Calsina Forrellad, Noémie Ettlin, Namkyung Kim, Matina Kokolaki, Katell Le Brenn, Piergiorgio Milano, Thi Mai Nguyen, Ioulia Plotnikova i Manuel Rodríguez
Vestuari:
Victoria Thiérrée
Ajudant de direcció:
Sidonie Pigeon
So:
Thomas Delot
Il·luminació:
Bastien Courthieu
Caracterització:
Atrezzo: Sabine Schlemmer
Producció:
Théâtre Vidy Lausanne, Théâtre de la Ville Paris, Le Printemps des Comédiens Montpellier, Théâtre Royal de Namur, La Coursive Scène Nationale de La Rochelle,, Sadler’s Wells Theatre de Londres
Estrena:
Estrena a l'Estat espanyol
Sinopsi:

Les creacions de James Thiérrée són uns concentrats màgics de poesia i sorpreses i Tabac Rouge, en aquesta línia, no ho és menys: en un món apocalíptic i delirant, un decorat mòbil i titànic de tubs d’acer, miralls sense polir i aparells electrònics arcaics forma un tifó escènic al voltant d’un rei sense conte, gairebé sense regne, que vol escapar i no pot.

James Thiérrée és un visionari, una força creadora que composa complexos quadres  i invoca imatges de bellesa aclaparadora. Tabac Rouge, híbrid entre dansa i teatre d’impacte visual extrem, us hipnotitzarà des del primer minut i fins ben passat el final.

Després de La Veillée des Abysses i Raoul, amb les quals va deixar bocabadat el públic que va poder aconseguir una entrada per les funcions que es van representar al TNC al 2007 i al 2011, James Thiérrée torna al nostre país per estrenar al Festival TNT la seva nova creació: Tabac Rouge.

ESPECTACLE INAUGURAL

Crítica: Tabac Rouge

27/09/2014

Barroquisme ben treballat però amb poques connexions per imaginar

per Jordi Bordes

James Thiérrée és una maquina de fabular, i d'explicar sense paraules. És la demostració que és possible fer u teatre visual potent per al gran públic. La dansa, el mim, l'excel·lent maquinària escènica amb una música que s'escola ara cap a la clàssica, ara cap als sorolls i els efectes en directe traslladen un univers molt ric, que ell sap administrar generalment. Va meravellar amb La Veillée des Abysses (TNC, 2007). Va sorprendre amb un animals més foscos i un joc d'escapisme que feia dubtar que quants Thiérrée jugaven a escena a Raoul (TNC, 2011). Ara, el TNT ha aprofitat l'oportunitat de tornar-lo a presentar amb un multitudinari Tabac rouge. De l'escapisme, ha saltat a un cert contorsionisme (una ballarina pren forma de la temptació o la intuïció) perquè el creador es fumi una pipa d'opi que el porti a un altre món. Es completa amb dos personatges que semblen mirar de governar aquell univers d'éssers fràgils i volàtils que, a mesura que avança la revolta i es trenca l'ordre, van prenent forma d'éssers llefiscosos, com els imaginats per Albert Sánchez-Piñol a La pell freda. Hi ha la colla de Ciutauca (aquàtic) i l'Aneris (Sirena). 

L'escenograifa no és estàtica, es deu a una coreografia capriciosa, com ho són també aquests elements que evoquen a butaues amb rodes, cadires de fòrmica amb rodes, taules i orgues volàtils i una gegant paret que és, a la vegada, un trencaclosques de miralls. Hi ha la discusió de la identitat a l'hora de crear? Ho podria ben bé ser per a un actor, de molta vàlua per sí sol, però que sempre durà enganxat la cua que és nét de Charles Chaplin. en tot ca,s si fos així, sembla que finalment, s'alliberi d'aquesta llosa. Tot és molt preciosista i hauria de permetre navegar molt enllà però no es troben fils prou clars,personatges prou caracteritzats per poder teixir una relació entre ells, idear una intenció, una trama, un motiu per a aquesta postal preciosa, desmesurada, que no sembla tenir adreça on dirigir-se.